Caligrafía

S'ha acabat escriure va mà?

El 58 per cent dels espanyols encara escriuen habitualment a mà, encara que sigui per a fer la llista de la compra, apuntar alguna cosa en el treball o transmetre un missatge

00:00

S'ha acabat escriure va mà?

Redacción digital

Madrid - Publicado el

3 min lectura

El 58 per cent dels espanyols encara escriuen habitualment a mà, encara que sigui per a fer la llista de la compra, apuntar alguna cosa en el treball o transmetre un missatge d'afecte. El mòbil, no obstant això, ja ha desbancat al manuscrit a l'hora de les felicitacions. No obstant això, frases com «et trobo a faltar» o «et vull» fan més tilín quan es veuen escrites a mà. Som uns romàntics... I una dada reveladora: només el 34 per cent dels estudiants veuen necessari portar un bolígraf damunt. Per a què gastar tinta si els resulta més còmode escriure en format digital, compartir i guardar? A la mandra manual contribueix que un 76 per cent de les llars espanyoles tenen ordinador i el 95 per cent dels menors ho usen.

Si ens fem un volt pels nostres col·les, entendrem millor el que se'ns ve damunt. L'OCDE calcula que a Espanya hi ha un ordinador per cada dos alumnes. El Govern destinarà 330 milions d'euros per a estendre la banda ampla ultraràpida per tots els col·legis. Molts centres disposen de plataformes telemàtiques on professor i alumne estan en contacte virtual. Els deures s'escanegen i s'envien per la xarxa... Una enquesta de la revista infantil Gripaus i Princeses revela que un 15 per cent dels alumnes espanyols ja usen tauletes a l'aula: la immensa majoria les compagina amb els llibres de text, i només el 1,3 per cent els ha substituït totalment. El 77 per cent dels pares estan d'acord en la inclusió de les tauletes. I la creixent presència de les noves tecnologies s'ha convertit fins i tot en un motiu decisiu per a l'elecció de centre.

La crisi educativa és una crisi d'atenció; i les tauletes, un doll inesgotable d'estímuls, molts irrellevants, que el cervell infantil no té capacitat de filtrar. Van directes al circuit de la dopamina, creant addicció. Així que els nens estan perpètuament distrets, quan els seus papis, ingenus, pensen que estan concentrats. Val la pena llavors salvar la cal·ligrafia? Les anotacions a mà milloren la capacitat de memoritzar perquè s'activen fins a tres regions diferents del cervell: escorça parietal, gir fusiforme i gir frontal inferior. És com si féssim tres còpies de seguretat. L'escriptura a mà és una cosa única i intransferible. El nostre segell personal, el nostre codi de barres. I és també el toc humà, una prova que no som robots..És cert que, per falta de pràctica, cada vegada escrivim pitjor i que ens costa desxifrar fins i tot els nostres propis textos. Una mala lletra, com els gargots dels metges, pot ser mortal. Literalment. Segons l'Institut de Medicina dels Estats Units, les receptes il·legibles causen fins a 1500 morts anuals.

La lletra també dona pistes precioses sobre el nostre estat d'ànim. Els psiquiatres ho tindrien molt difícil a l'hora de diagnosticar una depressió si haguessin de fer un recompte dels emojis tristones que salpimientan un text de WhatsApp en lloc de fixar-se en la inclinació de les línies o la grandària de la lletra. Passades experiències similars a la finlandesa no han estat encoratjadores. En algunes escoles estatunidenques s'ha eliminat l'ensenyament de la cursiva, però no han faltat iniciatives per a rescatar-la fins i tot en els tribunals. Alemanya s'ho pensa: la lletra d'impremta es va imposant en gairebé tots els estats federats, excepte a Baviera. França ja va eliminar el dictat i el càlcul mental... I ara vol recuperar-los. I Espanya 'va blindar' l'obligatorietat del dictat en l'última reforma legislativa. En definitiva, per què resignar-nos a perdre una habilitat cultural que té sis mil anys d'història? El saber no ocupa lloc! I hi ha qui cita un precedent: l'àbac va desaparèixer dels col·legis d'Occident en favor de les calculadores, però segueix present en els col·legis asiàtics, la qual cosa estimula el raonament abstracte. Resultat: xinesos i coreans són més espavilats a l'hora de resoldre problemes matemàtics.

Herrera en COPE

Herrera en COPE

Con Carlos Herrera

Lunes a viernes de 06:00h a 13:00h

Programas

Último boletín

12:00H | 20 NOV 2024 | BOLETÍN