Dofins i balenes visibles des del litoral barceloní i la costa catalana

Al llarg del 2020 hem vist a les xarxes socials nombroses imatges de cetacis (dofins i balenes) localitzats al llarg del litoral català, en alguns casos a tocar de Barcelona. Si bé alguns albiraments han estat realment impressionants, els entesos ens recorden que de cetacis se n’acostumen a veure cada any a prop de la costa.

El confinament ha fet que hi hagi més cetacis?

Els experts que els estudien destaquen que la població no ha augmentat. Cal tenir present que els dofins es reprodueixen molt lentament, alguns un cop cada any, d’altres un cop cada tres anys o més. Per tant, uns mesos d’aturada no ha estat suficient perquè es pugui notar a hores d’ara cap increment.

El que sí que és cert és que el confinament ha afavorit un temps de major tranquil·litat, menys estrès acústic i menys trànsit marítim (sobretot lúdic), un fet que podria haver facilitat algunes visualitzacions.

A banda, la presència de més gent observant i interessant-se per la natura fruit del confinament, sí que pot haver contribuït en alguns albiraments.

Quines són les espècies de cetacis més fàcilment visibles des del litoral barceloní i la costa central?

En cetacis destaca que al Mediterrani hi ha vuit espècies residents i que són regularment albirades pels diversos grups de treball.

A l’àmbit d’estudi de Cetàcea, entre el Baix Llobregat i el Baix Penedès, en destaquen quatre espècies: el rorqual comú, el dofí cap d’olla gris, el dofí mular i el dofí llistat.

El rorqual comú és l’única balena del Mediterrani i el segon mamífer més gran del món després de la balena blava. Els adults poden arribar als 24 metres de longitud i pesar a l’entorn de 90 tones. No té dents, sinó centenars de làmines o barbes, unes estructures ceratinoses que els serveixen per alimentar-se. La seva dieta es basa sobretot en krill (petits crustacis) i peixos de mida petita com el verat o la llúcera que capturen filtrant amb les barbes.

A la costa del Garraf i Catalunya es veuen quan es troben de pas, sobretot a la primavera i també a la tardor. Hi ha estudis que apunten que al Mediterrani hi trobem dues poblacions, una resident i l’altra migrant del Atlàntic.

El dofí cap d’olla gris és de mida mitjana. Els adults solen fer entre 2,6 i 4 metres de longitud. El mot cap d’olla fer referència a la morfologia globosa del seu front. Sol ser de color gris, per bé que alguns exemplars, sobretot els més vells, poden acabar sent blanquinosos. El dofí mular és el més costaner de tots ja que sol trobar-se a la plataforma continental. Es tracta d’un animal molt comú per tothom pel fet de ser comú als delfinaris. És un dofí gran i robust, més gran que el dofí llistat, que sol fer entre 1,9 m i 4,1 m quan és adult. La seva coloració és monocromàtica. El dofí llistat és el que forma grups més nombrosos, el més freqüent al Mediterrani. És menut (1,8 a 2,7 m) i té el cos estilitzat. Presenta unes bandes de coloració que els fan molt distintius. A banda d’aquestes quatre espècies més fàcilment detectables al sud de Barcelona, cal destacar que l’associació Cetàcea també té anotats alguns albiraments de catxalot i zífid de Cuvier.

El catxalot no és una balena, malgrat que el seu aspecte i mida pot fer-nos-ho pensat, pel fet de tenir dents. És l’animal més gran del món amb dents. Presenta un cos comprimit lateralment i amb forma de tronc llarg, amb un enorme cap de forma quadrangular.

El zífid de Cuvier és un animal molt esquiu i per tant molt poc estudiat. Tot i això, recentment s’ha descobert que tenen el rècord en apnea de tots els cetacis: poden aguantar sota l’aigua fins a 3 hores i 42 minuts. Finalment, faltaria parlar del dofí comú i el cap d’olla negre. El primer, malgrat el nom, és poc habitual al Mediterrani Occidental. Aquest estiu, però, se’n van veure a les costes del Maresme.

El dofí cap d’olla negre és típic de zones profundes, difícil de veure tot i que aquest primavera també se’n van trobar a prop del cap de Begur.

Quines són les principals amenaces que pateixen els cetacis?

Els cetacis tenen diverses problemàtiques, la majoria de les quals causades per l’home, el seu principal problema.

El soroll del mar n’és un greu problema pel fet que són animals que es comuniquen pel sistema sonar, com els ratpenats. Usen el so per comunicar-se entre si (fins i tot a distàncies molt grans), buscar aliment (localitzar les seves preses) i navegar. La contaminació acústica, per tant, pot desorientar-los i fer que puguin arribar a encallar-se en alguna platja, a banda d’afectar-los el comportament i patir lesions del sistema auditiu.

La contaminació química de l’aigua també és un greu problema, així com la presència de plàstics, els quals poden confondre amb aliment (calamars o peixos).

Les captures accidentals també solen suposar un problema especialment en el cas del dofí comú, que pot caure en xarxes que no estan posades per ells, però que poden atrapar-los.

La massificació del litoral, les embarcacions lúdiques, motos d’aigua, però també els grans vaixells poden suposar una greu amenaça pels cetacis: soroll, col·lisions i danys amb les hèlix dels vaixells.

La pesca també pot tenir un impacte negatiu cap a les espècies de cetacis, tant directament com indirectament, ja que és una competència cap als seus recursos. D’aquí a la importància de fer-ne una bona gestió.

Finalment, cal destacar que tenir algun depredador, com tauró blanc en dofins en casos puntuals, i també poden patir malalties i infeccions pròpies de l’espècie.

Què cal fer si trobem un dofí o una balena?

Totes les espècies de cetacis estan protegides per la legislació espanyola (Reial Decret 1727/2007). Si som a la costa o en una embarcació i se’ns acosten alguns dofins curiosos, convé simplement mantenir el rumb i la velocitat baixa constant (mai superior a quatre nusos), o parar el motor i que siguin ells qui decideixin si quedar-se o marxar. No ens hem de banyar mai amb ells.

En cap cas convé seguir-los ni estressar-los, un fet penat per la llei. Mai no podem acostar-nos a menys de 60 metres dels animals.

En cas de veure’n dins del mar, convé aplicar la legislació i normativa que regula la navegació amb cetacis: cal definir una circumferència de 500 metres al voltant dels animals, per fora de la qual es podrà actuar amb normalitat. De 300 a 500 metres és la zona d’aproximació, de 60 a 300 la de permanència restringida i de 0 a 60 m la zona d’exclusió, dins la qual no podem entrar.

L’aproximació als cetacis es farà lateralment, en un angle d’uns 30 graus en sentit de l’animal. Mai de cara, ni per darrere ni perpendicularment a la seva trajectòria. A la zona de permanència restringida mai no hi podran haver més de dues embarcacions i la velocitat no podrà superar els quatre nusos. Tampoc no ens hi podrem banyar ni fer sobrevolar drons a menys de 500 m.