Campanya per protegir la posidònia de les Illes Formigues

SOS Costa Brava denuncia que l'empresa encarregada d'instal·lar les boies per delimitar la zona de bany d'Aiguablava a Begur (Baix Empordà) ho fa col·locant morts de formigó sobre l'hebrer de posidònia que hi ha al fons marí.

Des de l'entitat ecologista recorden que es tracta d'una pràctica completament prohibida i ja han posat en coneixement de l'Ajuntament aquests fets.

SOS Costa Brava assenyala que hi va haver una "allau de denúncies" tant al consistori com al cos d'Agents Rurals en relació a aquest tema i ha documentat els fets gràcies a les fotografies d'un submarinista on es pot comprovar com els blocs de formigó aixafen la posidònia, malgrat que és una espècie "fortament protegida".

SOS Costa Brava explica en un comunicat que, després de fer saber a l'Ajuntament els fets, el consistori ha comunicat a l'empresa que ha de retirar els blocs de formigó de manera "immediata".

Amb tot, l'entitat lamenta que "el mal ja està fet" i considera que cal "prendre mesures sancionadores" contra l'adjudicatària, perquè consideren que ha incomplert el plec de clàusules de la concessió.

Així mateix, SOS Costa Brava informa que restarà atenta a la retirada immediata dels morts de formigó i que això es faci amb garanties de mínim dany sobre les praderiesafectades.

Des de l'entitat concreten que per la instal·lació de boies, el sistema més recomanable és la fixació a través d'un ancoratge en espiral, similar al d'un tirabuixó.

Per la seva part, L’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona, amb la col·laboració del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat, i dins del pla Estratègia Marítima de Catalunya 2030, ha presentat un interessant estudi: ‘Afluència i mobilitat d’embarcacions en l’àmbit costaner del litoral del Baix Empordà’.

Un estudi que, emmarcat dins la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, és pioner i resulta de gran importància.

Per què? Doncs perquè es tracta d’una investigació científica que registra, per primera vegada i de manera extremament rigorosa, les evidències de les conseqüències mediambientals de l’ús intensiu del litoral de la zona del Baix Empordà.

No és una aproximació teòrica ni es fa cap extrapolació de dades: és un treball de camp conscient i científic, coordinat per la Dra. Carolina Martí, directora de l’Institut de Medi Ambient (2018-2022) i delegada del Rector pel Territori i la Sostenibilitat.

Conèixer l’afluència i la mobilitat de les embarcacions

L’objectiu principal de l’estudi és concret: es pretén conèixer l’afluència i la mobilitat de les embarcacions (motoritzades i no motoritzades) vinculades a la nàutica recreativa i esportiva que transiten, visiten i fondegen en les platges i cales de la zona, així com la quantitat de persones que hi ha en aquestes embarcacions i quins patrons de comportament tenen.

I la motivació per a dur a terme una investigació d’aquesta envergadura també és clara: només coneixent la realitat i partint de dades rigoroses es podrà plantejar una gestió d’aquest espai marítim i costaner, i aconseguir protegir-lo de l’ús intensiu que se’n fa, especialment durant els mesos d’estiu.

La sobreexplotació estival

Qui hi viu ho sap: els mesos de juliol a setembre les embarcacions recreatives i esportives es fan les mestresses i senyores de la costa.

Ara, però, les xifres avalen aquestes percepcions:

A Aiguafreda, Begur, a l’estiu passat, només en 18 dies de treball de camp, laborables i festius, es van comptabilitzar 429 embarcacions, 300 d’elles a l’agost, amb més de 1700 persones a bord.

A Cala Senià, a Palamós, es van observar més de 1050 embarcacions, amb gairebé 3600 persones; però és que a Sa Tuna, també a Begur, es van divisar 1172 embarcacions i 4470 persones a bord.

L’estudi de la Universitat de Girona constata mitjanes de més de 30 embarcacions fondejant a la vegada en certes cales del litoral del Baix Empordà en els dies de més afluència de l’estiu.

La majoria d’aquestes embarcacions per fondejar utilitzen boies existents; no obstant això, l’ús d’àncores pròpies és més que notable i en alguns casos, com per exemple al Golfet de Palafrugell o la platja del Castell de Palamós, és l’únic mecanisme de fondeig emprat ja que no existeix cap camp de boies.

A Cala Massoni, per fixar-nos en algun cas concret, es van detectar 788 embarcacions fondejant amb àncora pròpia.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat de la campanya "salvem la posidònia" que ha posat en marxa l'associació d'amics de les Illes Formigues. Ens ho explica la seva presidenta, Isabel Ruiz (àudio).