SALUT

Com ens afecta l'estrès tèrmic?

Factors com la contaminació, l'asfalt, el trànsit i la falta arbres potencien l'augment de les temperatures en els nuclis urbans creant les anomenades "illes de calor".

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

5 min lectura

Una de les conseqüències de les temperatures extremes associades al canvi climàtic, i que comença a sofrir un alt percentatge de la població, és l'estrès tèrmic per calor.

Es tracta d'un fenomen que produeix en les persones una sensació de malestar que abasta des de nàusees, fatigues i enrampades fins a esgotament extrem i desmais coneguts com a cops de calor.

L'escalfament global està generant, cada vegada més, onades de calor més intenses i duradores, i que estan afectant la salut de les persones.

Aquests episodis són encara més alarmants en les àrees urbanes, on la mescla de contaminació pel trànsit, l'asfalt i l'escassetat de zones verdes converteixen a les ciutats en “illes de calor” culpables d'un augment en les patologies directament relacionades amb la pujada de les temperatures, com els problemes respiratoris i cardíacs o les malalties cutànies relacionades amb un excés de calor i sudoració.

Segons dades del Ministeri de Transports d'Espanya, aproximadament el 75% de la població europea viu en ciutats, per la qual cosa la construcció de més parcs i edificis intel·ligents i sostenibles que ajudin a regular la temperatura pot resultar decisiu a l'hora de mitigar aquesta situació.

A més, tenint en compte l'actual crisi energètica, aquest tipus d'accions ajudarien a reduir l'enorme despesa energètica que es produeix diàriament per l'ús d'aires condicionats o ventiladors i, per tant, a la lluita contra la contaminació urbana.

És molt important conèixer els perills que pot tenir l'estrès tèrmic en la salut i la importància d'implantar mesures que ajudin a combatre'l. “Prevenir sobre els perills associats a l'increment brusc de temperatures pot reduir el nombre de casos o episodis d'estrès tèrmic, especialment en el cas de persones d'edat avançada o amb problemes cardiovasculars i respiratoris, que són més sensibles, i el grup de població més vulnerable de cara a aquests episodis”.

Tenint en compte que aquesta situació no sembla que vagi a millorar a curt termini — les últimes prediccions de l'Organització Mundial de Meteorologia revelen que existeix un 20% de possibilitats que a partir de 2024 l'augment de les temperatures globals superin de mitjana el llindar de 1,5 °C — és imprescindible posar l'accent en les mesures de prevenció.

Aquestes són mesures preventives que ajuden a combatre l'estrès tèrmic produït per les altes temperatures:

L'efectivitat d'una detecció precoç. És molt important que es coneguin els símptomes que produeix l'estrès tèrmic per a poder detectar-lo a temps i que la situació no es compliqui.

Alguns dels símptomes més comuns són l'acceleració del pols cardíac, l'elevació de la temperatura corporal que pot arribar fins als 42 °C, fortes fatigues, vertígens o marejos, nàusees, malestar general, desorientació o confusió, enrampades i interrupció de la sudoració.

Una evolució cap a més zones verdes. La construcció de més parcs és essencial per a ajudar a reduir les temperatures a les ciutats.

Els arbres aporten infinitat de beneficis per a les persones i per a l'entorn com, per exemple, la generació d'oxigen que ajuda a regular la temperatura i la humitat, la lluita contra la contaminació, la millora del benestar emocional i de la salut física, el foment de la vida a l'aire lliure i una major consciència ambiental en les persones.

Adaptar el ritme i el lloc de treball. Una de les principals mesures per a minimitzar el risc de patir estrès tèrmic és aclimatant el lloc de treball, creant un espai fresc i amb baixos nivells d'humitat a través d'una bona ventilació o reduint la temperatura de l'interior.

Així mateix, si el treball requereix molt esforç físic, cal establir pauses més freqüents i buscar llocs frescos per a descansar, portar roba còmoda, solta i de colors clars, així com adaptar el ritme de treball a la tolerància que tingui cada empleat a la calor.

Vigilar l'esgotament físic i mental. En general la calor afecta negativament al cervell i fa que funcioni pitjor, provocant un estat d'ensopiment i cansament constant a causa del sobreesforç d'aquest òrgan per a autoregular la temperatura corporal.

La resta del cos també veu alentida qualsevol tipus de resposta. Cobrir el cap amb un barret, mocador o gorra per a evitar una exposició directa al sol o mantenir-se correctament hidratat, i beure aigua amb freqüència, és fonamental per a evitar els cops de calor produïts per les altes temperatures.

Els experts recomanen beure un got d'aigua fresca (12 °C) cada 15-20 minutos, fins i tot encara que no es tingui set,i en petites quantitats.

Menjars lleugers i fàcils de digerir. L'alimentació és essencial en qualsevol moment de l'any i, especialment, en èpoques de molta calor.

En el cas de l'estiu, és molt important prendre aliments que siguin rics en aigua com les verdures i la fruita ja que són nutritives, sanes i refrescants. Es recomana reduir el consum de begudes alcohòliques i ensucrades, ja que aporten nutrients buits i contribueixen a la deshidratació del cos.

Dormir bé per a viure millor. L'ideal per a tenir un somni de qualitat i saludable és dormir entre 7 i 9 hores, la qual cosa es tradueix en una millor productivitat i concentració, i una millora del sistema immunitari.

Quan el termòmetre es dispara, l'aconsellable és usar roba de llit lleugera, evitar el consum de cafeïna i l'exercici físic en les hores prèvies al somni o provar amb una dutxa d'aigua temperada. Un bon descans ajuda el cervell a tenir un correcte funcionament i a no treballar en excés.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb la responsable de làrea de telemedicina de Cigna, doctora María Sánchez (àudio).