D'on ve l'expressió "cada dos per tres"?

Cada dilluns a Migdia a COPE Catalunya i Andorra, Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres sobre curiositats "Ya está el listo que todo lo sabe" entre altres, ens fa una mica més savis en donar resposta a aquestes preguntes, enigmes o orígens etimològics de les paraules que utilitzem.

Alfred és una d'aquestes persones curioses que ha dedicat gairebé tota la seva vida a buscar resposta a les incògnites que s'anava plantejant. Algunes per un camí fàcil i altres no tant però totes han obtingut una resposta satisfactòria, interessant i curiosa que ha anat plasmant en tots i cadascun dels seus llibres.

Aquestes són les curiositats escollides per avui:

-D'on ve l'expressió "cada dos per tres"?

La més popular i que podem trobar en més publicacions de la xarxa és la que explica que l'expressió ‘cada dues per tres’ té el seu origen en les matemàtiques, pel fet que des de sempre ha estat habitual utilitzar els números i les operacions aritmètiques (entre elles les multiplicacions) en diferents situacions del dia a dia, posant-se com a exemple el “2×3” com a equivalència a assiduïtat o freqüència. Aquesta explicació, malgrat ser àmpliament compartida, sembla ser que no és la que té més possibilitats de ser la correcta.

-Què tenen a veure entre sí els termes ‘sènior’, ‘monsenyor’ i ‘senador’?

Tots aquests vocables provenen del llatí ‘senex’ el significat literal del qual era ‘vell’, ‘ancià’ i que amb el pas del temps va anar derivant en diferents termes.

Per exemple, ‘senyor’ i ‘sènior’, a l'origen, s'utilitzava per a fer referència al mateix i va anar a partir de l'aparició de l'ena palatal quan es va diferenciar els seus significats.

Curiosament, durant llarg temps es va utilitzar per a referir-se a l'amo d'alguna cosa, qui tenia domini i propietat sobre aquesta.

-El curiós origen del ‘vademècum’

L'origen etimològic del terme ‘vademècum’ el trobem en la unió dels vocables llatins ‘vade’ (va, ve, veuen, camina, camina) i ‘mecum’ (amb mi) i el seu significat literal era ‘que va/ve amb mi’, fent referència a un petit quadern o llibret que molts professionals (de qualsevol disciplina) portaven amb si.