CURIOSITATS

D'on surt l'expressió "que me quiten lo bailao?"

El divulgador científic Alfred López ens explica l'origen.

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

Cada dilluns a Migdia a COPE Catalunya i Andorra, Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres sobre curiositats "Ya está el listo que todo lo sabe" entre altres, ens fa una mica més savis en donar resposta a aquestes preguntes, enigmes o orígens etimològics de les paraules que utilitzem.

Alfred és una d'aquestes persones curioses que ha dedicat gairebé tota la seva vida a buscar resposta a les incògnites que s'anava plantejant. Algunes per un camí fàcil i altres no tant però totes han obtingut una resposta satisfactòria, interessant i curiosa que ha anat plasmant en tots i cadascun dels seus llibres.

Aquestes són les curiositats escollides per avui:

-D'on surt l'expressió "que me quiten lo bailao?"

L'expressió es va popularitzar a través d'un tango compost en 1942 pel lletrista argentí Miguel Bucino i versionat per nombrosos cantants. La versió més famosa és la interpretada per Julio Sosa, qui va morir en un accident automobilístic als 38 anys i es va convertir en una icona mundial del tango.


-D'on sorgeix el terme ‘regodearse’?

Cal destacar que circula una etimologia errònia al voltant del terme ‘regodearse’ que va ser llançada pel cèlebre lexicògraf Sebastián de Covarrubias en la seva obra ‘Tesoro de la llengua castellana o espanyola’ de 1611, on indicava que el vocable provenia de la unió del prefix ‘re’ i el vocable ‘got’, manera en què antigament també eren anomenat d'aquesta manera les persones riques i a alguns nobles, donant-li el significat de ‘viure com una persona rica’ (viure com un got).

Però aquesta accepció mai ha aparegut en el diccionari oficial de l'Acadèmia, a més d'haver estat descartada per la immensa majoria de etimólogos.

-D'on sorgeix l'expressió ‘Passar més fam que el gos d'un cec’?

Antigament les persones invidents, que no podien treballar i es trobaven en un nivell social molt baix, havien de recórrer a la mendicitat per a sobreviure. Moltes d'aquestes persones utilitzaven gossos com a companyia per a ajudar-los en el seu desplaçament, i en alguns casos, tenien un "pigall" o acompanyant humà per a ajudar-los en les seves tasques diàries.