Els problemes dels reptes virals a les xarxes

Des de desaparèixer 48 hores o inhalar desodorant fins a aguantar la respiració per a perdre la consciència.

La moda dels reptes virals han plagat les xarxes socials dels més joves: “Caça del Fatxenda”, “Blockout challenge”, “Chroming”, “Fractal Burning”… Internet està inundat de reptes virals, que han sofert un boom entre els joves: més d'un 20% ha realitzat algun challenge, segons un estudi de TikTok.

No obstant això adverteixen que la moda inicial d'aquests reptes ha derivat en uns altres challenges que poden comportar una sèrie de riscos per als menors que els executen.

De fet, el mateix informe impulsat per TikTok exposa que els propis adolescents coneixen els perills que generen: la meitat d'ells descriu com a perillosos els reptes virals que veuen en internet.

Malgrat això, un estudi de la Universitat Internacional de la Rioja assenyala que un 8% dels adolescents espanyols ha realitzat algun repte viral perillós en internet.

Els experts expliquen que aquest tipus de reptes poden arribar a ocasionar una sèrie de problemes als menors, entre els quals destaquen:

• Falta d'autoestima: moltes vegades els adolescents busquen acceptació realitzant aquests reptes i no superar-los pot afectar psicològicament amb problemes d'autoestima o ansietat.

• Danys físics: molts dels reptes comporten una activitat física que pot provocar lesions o danys entre els menors. Hi ha molts reptes que tenen relació amb el pes o el consum de productes perillosos que exposen la integritat física dels joves.

• Dependència emocional: els reptes virals corren el risc de convertir-se en un mètode d'adaptació social entre els joves. Hi ha milers de reptes virals i és important que els menors no adoptin com a costum realitzar-los sempre per pressió social.

Com prevenir-los?

Els experts assenyalen que un abús continu dels reptes virals sol anar de bracet d'un excessiu ús de les xarxes socials.

L'últim estudi, Del canvi a l'adaptació: ‘vivint i aprenent en un món digital’, reflecteix que els menors espanyols van passar de mitjana gairebé tres hores diàries en les principals xarxes socials.

Per tant recomanen trobar un equilibri digital que no generi excessiva dependència de les xarxes socials, així com fomentar una comunicació fluida entre pares i fills per a conèixer com és la vida en línia dels més joves.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb la professora del departament de psicologia de la UAO CEU, Salud Porras. (àudio).