Els riscos del "Compri ara i pagui després" per afrontar els pagaments nadalencs

Comprar els regals de Nadal, anar a les festes amb els companys de feina, omplir el cistell per al sopar de la nit de Nadal... Sens dubte, en aquestes dates la despesa de les famílies es dispara. Segons l'estudi Tendencias de consumo en Navidad, elaborat per Kantar per a la plataforma global de comerç electrònic eBay, els espanyols preveuen gastar una mitjana de 258 euros en regals de Nadal, un 7 % més en comparació amb la despesa de l'any passat (240 euros). Amb aquestes dades, és normal que molts treballadors esperin amb ànsia l'arribada de la famosa paga extra de Nadal.

Ara bé, la utilització d'aquest obsequi en l'actualitat no té res a veure amb la del seu origen, en els temps de la postguerra espanyola. En aquella Espanya assolada després de la Guerra Civil, la dictadura va atorgar per decret que s'abonés una setmana de sou perquè els treballadors poguessin celebrar Nadal en una època de pobresa.

La iniciativa es va institucionalitzar el 1945. Una vegada que l'economia espanyola iniciava la lenta recuperació, les lleis laborals del franquisme van consolidar les pagues extres dins de la remuneració. Va ser llavors quan aquesta gratificació extraordinària i, per tant, fora del sou base mensual del treballador va formar part de l'Estatut dels treballadors (Reial decret legislatiu 2/2015, de 23 d'octubre).

En concret, l'article número 31 de l'Estatut dels treballadors explica, sobre la paga extra, que "el treballador té dret de rebre dues gratificacions extraordinàries a l'any, l'una en ocasió de les festes de Nadal i l'altra el mes que es fixi per conveni col·lectiu o per acord entre l'empresari i els representants legals dels treballadors. Igualment, s'ha de fixar per conveni col·lectiu la quantia d'aquestes gratificacions".

Segons Josep Maria Català, professor col·laborador dels Estudis d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), per a la majoria de les famílies aquest honorari no representa una forma d'estalvi, ja que coincideix amb un període en què les despeses són molt elevades i hi ha una gran concentració de compres. "Precisament, la proximitat de les festes i el cobrament de la paga extra són una mala combinació per pensar en un estalvi temporal. Associada a aquest fet tenim la contínua publicitat de productes per a l'època nadalenca, que ens incita com a consumidors a gastar diners en productes nous, renovar els que ja tenim o permetre'ns un capritx per a aquestes dates. Les campanyes publicitàries estan fetes perquè aquesta possibilitat d'estalviar s'esvaeixi o no es tingui en compte, tot i que moltes famílies necessiten estalviar per evitar haver d'anar pagant durant tot l'any crèdits per a compres més o menys importants", explica l'expert en màrqueting.

Paral·lelament, estan sorgint noves formes de finançament que incentiven encara més el consum. L'opció del "Compreu ara i pagueu després" o "Buy now, pay later" (BNPL) té una acceptació especial per gran part de la comunitat de consumidors, començant pels Estats Units, on va sorgir, i ara es va expandint amb força a l'Estat espanyol i altres països d'Europa. Segons un estudi encarregat per PayPal, a l'Estat el 71% de les persones usuàries del servei BNLP afirmen que ajornar els pagaments mitjançant el comerç electrònic els ajuda a gestionar el pressupost, mentre que el 70% dels usuaris mil·lennistes i de la generació Z que fan servir aquest sistema coincideixen que els ajuda a dividir el cost i comprar productes millors.

Elisabet Ruiz-Dotras, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i investigadora del grup DigiBiz (Digital Business Research Group), afirma a Migdia a COPE Catalunya (àudio), que actualment els pagaments ajornats representen al nostre país un 3%. Assegura que aquesta tendència anirà en augment. "Som davant d'un augment de l'IPC, hi ha un increment també de la pressió fiscal, pagarem més en seguretat social…

Això vol dir que la renda disponible de les famílies serà menor. Si hi ha menys diners per gastar i hi ha el mateix ritme de consum, és lògic que el consumidor faci servir aquestes opcions de finançament", explica.