El "Gas de la risa" la nova, i perillosa, droga

L'òxid de dinitrogen (també conegut com a gas del riure i antigament anomenant òxid nitrós) és un compost químic binari de nitrogen i oxigen de fórmula química N2O. A temperatura ambient és un gas no inflamable, de punt d'ebullició -88,5 °C i punt de fusió -90,9 °C, incolor i totalment inert, amb una olor agradable, que té uns efectes totalment innocus per a l'organisme i un gust lleugerament dolç.

A la indústria s'utilitza com a oxidant per a augmentar la potència dels motors, on es coneix com a nitrós. Com a medicament s'utilitza en cirurgia i odontologia pels seu efectes anestèsics i analgèsics. Com a droga, és comunament conegut com el "gas del riure" a causa dels efectes eufòrics que produeix inhalar-ne.

Gardner Colton i Horace Wells són els qui primer utilitzaren l'òxid de dinitrogen com anestèsic en persones el 1884. L'òxid de dinitrogen va perdre popularitat a causa de la seva baixa potència però el seu ús va revifar essent utilitzat en baixes concentracions conjuntament amb altres anestèsics.

L'òxid de dinitrogen, conegut com a gas del riure, és una droga amb uns efectes perniciosos per a la salut, que afecta sobretot la medul·la espinal. El preu mitjà d'una dosi, coneguda com a globus, a Eivissa el 2021, és de quatre o cinc euros. Els annexos de la Convenció de Ginebra inclouen l'òxid de dinitrogen com a medicament i no com a droga i, per tant, la seva possessió i el seu consum no són punibles ni penalment ni administrativament. Al contrari, sí que se'n pot perseguir la possessió. El seu tràfic constitueix un delicte contra la salut pública.

Motors de coets

L'òxid de dinitrogen pot ser utilitzat com oxidant en els motors de coets. Aquest té l'avantatge sobre altres oxidants que no és tòxic i, degut a la seva estabilitat a temperatura ambient, fàcil d'emmagatzemar i relativament segur de transportar en vol. Com a benefici secundari hi ha que pot ser fàcilment descompost per formar aire respirable. La seva alta densitat i baixa pressió d'emmagatzematge fa que pugui ser altament competitiva amb els sistemes acumulació de gas d'alta pressió. Una patent el 1914, del pioner de coets estatunidenc Robert Goddard va proposar l'òxid de dinitrogen i la gasolina com a possibles propulsors per a un coet de combustible líquid. L'òxid de dinitrogen ha estat l'oxidant d'elecció en diversos dissenys de coets híbrids (amb combustible sòlid més un oxidant líquid o gasós). També és utilitzat per aficionats als coets amb diversos materials plàstics.

Gastronomia

El 1994 el cuiner català Ferran Adrià (1962) introduí, al seu restaurant El Bulli, l'òxid de dinitrogen a la gastronomia. Mitjançant un sifó que dissenyà per a tal fi, i que es carrega amb N2O a pressió, aconseguí crear espumes molt aèries i lleugeres d'aliments que no es podien aconseguir amb els mètodes tradicionals, tant en fred com en calent. Actualment és un estri de cuina present a molts de restaurants arreu del món i a les cuines particulars.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb el vocal de la societat catalana d'anestesiologia, reanimació i terapèutica del dolor de l'academia de ciències mèdiques de Catalunya, doctor marc Bausili.