L'origen dels cognoms

Cada dilluns a Migdia a COPE Catalunya i Andorra, Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres sobre curiositats "Ya está el listo que todo lo sabe" entre altres, ens fa una mica més savis en donar resposta a aquestes preguntes, enigmes o orígens etimològics de les paraules que utilitzem.

Alfred és una d'aquestes persones curioses que ha dedicat gairebé tota la seva vida a buscar resposta a les incògnites que s'anava plantejant. Algunes per un camí fàcil i altres no tant però totes han obtingut una resposta satisfactòria, interessant i curiosa que ha anat plasmant en tots i cadascun dels seus llibres.

Aquestes són les curiositats escollides per avui:

-El curiós origen etimològic del terme ‘follet’

El temor que se'ls tenia a aquests éssers feia que aquests s'ensenyorissin de la casa i, precisament, aquesta és la seva etimologia. El terme ‘follet’ prové de la unió del terme en castellà antic ‘duen ’ que volia dir literalment ‘amo de’ i, en aquest cas, del lloc on habita (duen de casa / amo de la casa).

-D'on va sorgir que antigament a una certa mena de dona seductora se'l conegués com a ‘vampiressa’?

La paraula ‘vampiressa’ (o ‘*vamp’ que és la seva apocopi), va sorgir en 1915 arran de la pel·lícula ‘A *Fool There Was’ protagonitzada per l'actriu, de 20 anys, Theda Bara i en la qual encarnava a una jove seductora l'únic propòsit de la qual era utilitzar els seus encants per a captivar als homes, embadalir-los i finalment arruïnar les seves vides (tal com explicava la sinopsi del film).

Va ser tal l'èxit de la pel·lícula que immediatament va quedar associat el terme ‘vamp’ o ‘vampiressa’ a la figura del que fins llavors s'havia denominat com femme fatale o dona fatal.

-D'on sorgeix denominar com a ‘cognom’ al nom familiar?

La utilització del cognom es va generalitzar a partir de que la burgesia, artesans i persones que havien prosperat, van tenir accés a béns immobles i, per tant, havien de generar alguna documentació que acredités la seva propietat, per la qual cosa va començar a col·locar-se en documents acreditatius els malnoms o sobrenoms familiars de cada individu amb el qual se'ls identificava molt millor.