Madrid - Publicado el - Actualizado
2 min lectura
Avui hem tractat els següents temes:
-Barcelona posa en marxa un telèfon contra la desatenció bancària
L'Ajuntament de Barcelona, a través de l'Oficina Municipal d'Informació a les Persones Consumidores (OMIC), ha posat en marxa el Telèfon contra la Desatenció Bancària.
Es tracta d'una línia directa d'atenció a les persones afectades per la reducció de caixers automàtics i de l'atenció presencial en horari comercial. El servei es pot sol·licitar trucant al 93 402 75 94 de dilluns a divendres de 9 a 18 hores.
Poden sol·licitar-ho tots els residents a Barcelona i en especial la gent gran o persones afectades per la bretxa digital que vulguin presentar una queixa a les entitats bancàries. Si la persona sol·licita ser atesa presencialment per poder fer la queixa a l’entitat bancària, se li donarà dia i hora per assistir a l’OMIC.
L’objectiu d’aquest telèfon és atendre a les persones i donar informació i assessorament dels drets de consum, de com fer la queixa o reclamació a les entitats bancàries i posteriorment, si és el cas, al Banc d’Espanya. També recollirà les dades i casuístiques de les persones afectades, les zones i barris amb menys o cap servei de caixers i les diferents pràctiques dels serveis de les entitats bancàries que puguin vulnerar els drets de les persones consumidores.
-Una anàlisi del país a "Esta España nuestra"
Quan «l'inquilí de Moncloa» va pregonar durant els pitjors moments de la pandèmia que després d'aquesta «sortiríem millors», no va voler veure l'obvietat del que s'aveïnava i probablement va minimitzar a gratcient el contraatac independentista de Catalunya després del fracàs del procés, les lluites de poder amb els seus socis de govern encapçalats per Pablo Iglesias, el minvant paper d'Espanya a l'estranger o el desastre econòmic actual que ha pujat els nivells de corrupció i, sobretot, de desocupació a límits estratosfèrics.
Que no corri el pànic: Inocencio F. Arias torna per a recordar-nos, amb lucidesa i ironia, que Aquesta Espanya nostra està lluny de ser el país de llum i color que ens han venut. La mentida és ja un senyal d'identitat.
Però no es queda aquí: a més reflexiona, amb el seu humor característic i sense prendre ostatges, sobre la unitat d'Espanya, la memòria històrica, els reptes als quals s'enfronta la Monarquia, l'auge i la posterior pèrdua de credibilitat de Biden, la Llei de l'Embut de Podemos, les conseqüències d'enfellonir maldestrament al Marroc, l'afeblida posició de l'Església a Espanya o la responsabilitat del govern en la nostra escrostonada imatge en l'exterior, entre molts altres temes. I fins s'atreveix amb un fascinant relat de política-ficció sobre quina hauria succeït si la República hagués guanyat la Guerra Civil.