Molta gent es deprimeix en jubilar-se

Per a molta gent suposa un alliberament després de tants anys de feina dura, mentre que per a d’altres és el final de la vida productiva i es queden descol·locats, sense saber ben bé què fer.

Si tens la sort de gaudir de la teva feina i creus que estàs fent aportacions positives a la societat, passar a ser pensionista no sempre és la millor notícia. Potser si fos per tu, hi continuaries uns quants anys més. Això, sense tenir en compte la davallada d’ingressos.

La vicedegana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC) i experta en salut professional, Dolors Liria , explica que hi ha una diferència important entre jubilar-se i “que et jubilin”.

“No és el mateix una jubilació voluntària que una jubilació obligatòria”, explica. “Una jubilació voluntària té l’avantatge que la persona la pot anar planificant. Però quan és obligatòria i inesperada, és molt probable que et vingui una sensació de buit. Un dia estàs treballant i a l’altre ja no estàs fent res”.No és el mateix una jubilació voluntària que una jubilació obligatòria. La voluntària té l’avantatge que es pot anar planificant.

La qüestió és que les persones que es jubilen i entren en un o altre grau de depressió no són casos aïllats. “La feina sempre toca la identitat personal. En les feines més vocacionals o amb càrrec de responsabilitat, la jubilació es pot veure com una pèrdua”, comenta la psicòloga.

La manera d’afrontar-ho

Quan ens trobem en una edat propera a la jubilació hem de tenir present que, de la mateixa manera que a qualsevol treballador el poden acomiadar inesperadament, també el poden enviar a la (pre)jubilació. Per això, sempre val més estar preparats i mentalitzats. L’anticipació és molt important.

Cal ser conscients que quan ens arribi la jubilació podríem entrar en una fase d’enfonsament que, segons Liria, és part natural del canvi d’etapa. “Com a totes les pèrdues importants a la vida vindrà un període de dol que a poc a poc s’anirà superant per començar a veure els avantatges que també comporta retirar-se”, aclareix.

Si tenim clar que ens vindrà la sotragada però que aviat remuntarem perquè haurem reorientat la nostra vida, l’efecte de la retirada sobre la salut mental serà molt menor.

“A través dels nostres recursos personals, anem desenvolupant estratègies per afrontar-ho”, afegeix Liria, que recomana deixar l’etapa laboral ben tancada amb algun acte, celebració o sopar amb els companys, així com intentar no deixar conflictes oberts amb ningú.

També, si és possible, és important anar retirant-te a poc a poc de l’activitat, anar fent el traspàs a la persona que t’hagi de substituir i no acabar l’última jornada a ple rendiment perquè les aturades de cop acostumen a tenir més impacte.

També és aconsellable mirar de “trobar alguna activitat vinculada al món professional que ens acabi d’omplir i que ens permeti continuar sentint que aportem alguna cosa a la professió”, aconsella l’experta.

Readaptar-se a la família

La jubilació comporta una nova planificació setmanal i, en la majoria dels casos, passar-se més hores a casa i conviure durant més temps amb la família. No és el mateix que estar tot el dia treballant i tornar a casa al vespre. “En aquelles hores han passat moltes coses a casa que un no ha vist, i de cop i volta passes a ser-ne partícip o observador, i també t’has d’adaptar a això”,

En qualsevol cas, si la situació adversa ens arriba a condicionar i a limitar el dia a dia, caldria consultar amb un professional per tal que no s’agreugi i correm el risc de caure en una depressió.