Què és la reduflació?

Va ser el president Abraham Lincoln qui va dir: “Pots enganyar a tothom algun temps. Pots enganyar alguns tot el temps. Però no pots enganyar a tothom tot el temps.” Avui aquesta frase cobra tota la seva actualitat davant l'aparició de dos nous termes econòmics a conseqüència d'una recessió que no ha fet més que començar: la “cheapflació” i la “*reduflacció”. Parlem d'ells.

El terme “cheapflació” va sorgir a la fi del passat segle XX per a definir una pràctica seguida pels fabricants per a sobreviure a una crisi galopant.

Bàsicament consisteix a substituir els materials o ingredients que conformen el producte per uns altres de menor cost i, per tant, d'inferior qualitat.

La “reduflació” per la seva part consisteix senzillament a reduir la quantitat de producte en un mateix envàs.

És el desagradable descobriment que experimentem en obrir el paquet i descobrir que el contingut és en gran part… aire!

Actuar així permet a les marques que implementen aquestes pràctiques mantenir-se en el mercat i incrementar el seu marge de benefici, alguna cosa que creuen que els ajudarà a sortejar millor una inflació galopant.

Lògicament, els qui més perden amb aquesta mala praxi són els consumidors que, en resum, reben un producte pitjor o en menor quantitat pel mateix preu.

Tots hem experimentat la decepció d'obrir la bossa i trobar moltes menys patates, ganchitos o xuxes; o que tinguin diferent sabor; o que el sabó ja no faci olor igual, fins i tot destenyeixi; o que en el boli la tinta deixa de sortir, les sabatilles noves es desgastin en tres carreres, la roba piqui més o els mitjons es trenquin abans.

La llista de decepcions és interminable. N'hi ha prou amb mirar les xarxes socials.

Però els consumidors no són els únics que resulten perjudicats. En realitat, les empreses que adopten aquesta dubtosa conducta també perden ja que el seu parany triga molt poc ser descoberta i denunciada.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb l'economista i professor de la UdG, Marc Masmitjà Pujol (àudio).