El sensellarisme puja un 80% en sis anys

Les entitats socials impulsores de la llei per abordar el sensellarisme a Catalunya esperen que el Parlament aprovi el text a finals d'any o en el primer trimestre del que ve.

"Som optimistes i creiem que aquesta proposició anirà endavant i que en un termini no excessiu tindrem la llei per tractar el sensellarisme més crònic", ha afirmat en el marc d'una jornada sobre la llei el director de la proposta, Antoni Milian.

La llei planteja que les persones sense llar es puguin empadronar al municipi on viuen i, a partir d'aquí, puguin demanar un espai on residir i ser ateses en aquesta població.

"Ens hem marcat un termini de dos anys perquè no hi hagi persones dormint al carrer", recalca la responsable de l'equip jurídic d'Arrels, Bea Fernández.

La llei de mesures transitòries i urgents per fer front al sensellarisme a Catalunya s'ha començat a tramitar en comissió, després que tots els partits, excepte Vox, i entitats socials en registressin la proposició a la cambra el gener i a l'abril el ple n'aprovés la tramitació.

Ara han de començar les compareixences d'experts i, després, els grups podran presentar-hi esmenes. Una vegada la comissió hi doni llum verda, el text tornarà al ple per aprovar-se de manera definitiva.

Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l'equip que ha elaborat el text legal, ha indicat que el ritme de compareixences marcarà el calendari, però espera que la llei s'aprovi a finals d'any o durant el primer trimestre de l'any que ve.

En una atenció als mitjans de comunicació en el marc de la jornada sobre la llei Milian ha afirmat que el sensellarimse "preocupa" i que hi ha "molta gent indignada perquè no es fan totes les actuacions per acabar amb aquest flagell social".

Les entitats socials calculen que la llei podrà beneficiar unes 18.000 persones en els primers cinc anys d'implementació i el seu objectiu primordial és que el sensellarisme més cronificat desaparegui en el termini de dos anys.

Fernández, responsable de l'equip jurídic d'Arrels Fundació, ha destacat que la llei posa el focus a tractar el sensellarisme des del territori. "Que les persones es puguin empadronar on resideixen afavorirà que sigui ateses en aquests municipis i s'evitin desplaçaments a les grans ciutats", ha recalcat.

Les entitats assenyalen que la llei ha de garantir el dret que totes les persones tinguin un espai residencial digne. El text busca que les persones sense llar tinguin almenys aquest espai, encara que sigui en pensions o albergs, i preveu la planificació de recursos, com residències i llars d'inserció, per superar aquestes primeres formes d'emergència.

Un altre dels canvis que la llei vol promoure és assegurar que cap persona sigui sancionada per la seva situació de sensellarisme i per això declararà nul·les totes les multes que s'imposin per aquest motiu en cas que no es canviïn les ordenances municipals.

Actualment hi ha ordenances municipals de convivència que multen la "mendicitat" quan és exercida "de forma coercitiva". Les entitats adverteixen que, tot i que les sancions per aquest motiu han disminuït en els últims anys, les ordenances "segueixen existint".

Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant'Egidio, ha parlat de la importància d'aquesta llei en un context en què "creix el sentiment d'odi cap a les persones que viuen al carrer".

Les entitats socials calculen que la llei tindrà un cost aproximat d'uns 350 milions d'euros (MEUR) en cinc anys, si bé és el Govern qui ha de diferenciar l'import de despesa nova del que ja assumeixen altres partides, ha indicat el director de Sant Joan de Déu-Serveis Socials, Salvador Maneu. En aquest sentit, ha destacat que no tots els recursos que planteja la llei han de tenir despesa nova, sinó que han de buscar l'eficiència.

A part de la tramitació de la llei, les entitats recalquen que els cens i recomptes de les persones que viuen al carrer han de ser periòdics. "Els municipis han de saber quantes persones dormen al carrer", han remarcat.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb la responsable de l'equip jurídic de la fundació Arrels, Beatriz Fernández (àudio).