Com fugir de la procrastinació?

Un 20% dels treballadors i fins a un 50% d'estudiants recorren a la frase “ja ho faré més tard” per a posposar aquelles tasques que són avorrides o difícils, a això se'n diu procrastinar i és un problema intergeneracional que afecta un gran nombre de persones.

La procrastinació no consisteix exclusivament a eludir tasques per a fer-les més tard, si no en què el sentiment d'ajornar alguna cosa fins a l'últim moment genera estrès, una gran ansietat i una sensació de fracàs deguda a la immediatesa que requereix de cop la tasca, i al temps total que s'ha tingut per a realitzar-la.

Aquesta emoció prové de la mala gestió del temps i de la culpabilitat en sentir que es podria haver realitzat amb més eficiència.

Quan la procrastinació es torna un hàbit constant, és fàcil arribar a pensar que és impossible sortir del cercle, però la realitat és que, amb les eines de gestió necessàries, pot arribar a ser molt fàcil crear rutines de treball i estudis eficients per a no caure de nou en el mateix problema.

Causes de la procrastinació Mandra o rebuig?

La procrastinació no prové de la mandra, si no que la seva font és la reacció negativa que produeixen la realització d'unes certes tasques, que poden resultar massa exigents, o molt monòtones i avorrides.

Moltes persones, davant el rebuig inicial que els produeix fer aquestes tasques prefereixen ocupar el seu temps amb una altra mena d'activitats com revisar els correus, els comptes bancaris o netejar amb l'objectiu de sentir-se productius.

La realitat és que aquest tipus d'activitats no aporten tant de valor ja que estan eludint la font principal de l'estrès, i quan el temps de finalitzar la tasca que causa rebuig és imminent, es realitza amb un gran malestar i estrès, i amb molt menys temps del que inicialment es disposava.

L'entorn, les temptacions, la baixa autoconfiança produïda pels mals hàbits, l'excés de confiança o la falta d'energia i motivació també són algunes de les causes principals de la procrastinació.

Les eines per a posar fi al mal hàbit

Amb l'objectiu d'acabar amb els hàbits tòxics crear nous costums més saludables que puguin generar un millor vincle amb el treball i els estudis i, per conseqüència, amb un mateix.

- Activació: El primer pas per a trencar amb la procrastinació és posar-se en marxa com més aviat millor. Si l'objectiu és aprimar, començar en aquest moment la dieta és una cosa que ajudarà. Prendre decisions, encara que sigui difícil, és imprescindible per a activar el canvi.

- Planificació: Al principi de cada dia és imprescindible situar les tasques més importants a mig-curt termini, ja que durant aquest horari el nivell d'enfocament és molt major, i el millor és dirigir aquesta energia en les tasques més rellevants. A més, quan s'ha fet una tasca pesada que generava molt de rebuig al principi del dia, la resta de la jornada se sentirà molt més lleugera i haurà valgut la pena l'esforç.

- Fraccionar el treball: És normal magnificar una tasca que resulta molt desagradable, però fraccionar el treball i posar-se objectius més petits pot ajudar a descarregar part de la pressió i el rebuig que genera una tasca.

Fraccionar una tasca en fases genera un sentiment positiu cada vegada que s'acaba una d'aquestes petites tasques, i ajuda a realitzar les altres amb major motivació. Definir un temps limitat per a cada tasca també serà de gran ajuda.

- Eliminar distraccions i mals hàbits: actualment és més fàcil que mai trobar distraccions, el telèfon intel·ligent és una eina que permet facilitar el treball i la vida social, però també és un focus de distracció. Encara que pot ser difícil, cal intentar eliminar a poc a poc aquests petits hàbits que influeixen en la pèrdua de productivitat.

- Visió: visualitzar la consecució dels objectius i l'èxit ajudarà a fer-lo realitat.

- Protegir el temps: és necessari prioritzar el temps i dir que no a uns certs plans que no són prioritaris. Algunes de les activitats que les persones realitzen en el seu dia a dia són necessaris, o els són apetibles, en aquests casos està bé que els duguin a terme, però moltes d'aquestes activitats tendeixen a fer-se per compromís i no per tenir unes ganes reals o perquè es vagi a obtenir algun tipus de benefici, en aquests casos el millor és a dir que no i protegir el temps útil.

- Desconnectar: Planificar els moments de desconnexió pot ajudar a gaudir-los amb més intensitat i a evitar la culpabilitat de no estar fent cap tasca productiva. En realitat, desconnectar i dedicar-li un temps programat a un hobby és una cosa que augmentarà la productivitat amb escreix.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb el professor associat al departement de psicologia de la UdG, Joan Roa (àudio).