El confinament ha agreujat la tendència dels adolescents a aïllar-se

Avui a Migdia a Cope Catalunya i Andorra parlem dels adolescents i com els està afectant psicologicament la pandèmia.

D’aquí a menys d’un mes farà un any de l’estat d’alarma pel coronavirus. A banda dels efectes de la pandèmia en la salut física, també en deixa molts de psicològics. I ho fa a totes les edats. Els adolescents són un dels col·lectius que més se n’estan ressentint.

L’entitat Amalgama7, que es dedica a l’atenció terapèutica i educativa per a adolescents, joves i les seves famílies, ha fet un estudi sobre els hàbits de convivència familiars durant la pandèmia amb enquestes a 1.500 pares i mares d’adolescents.

Parlem amb el doctor en psicologia i director clínic d’Amalgama7, Jordi Royo, ha explicat que, en general, les relacions entre pares i fills han empitjorat a conseqüència del confinament. Per exemple, una de les conseqüències ha estat la reclusió dels joves.

El confinament ha agreujat més la tendència a aïllar-se a l’habitació.Abans del confinament era d’un de cada dos joves. Durant el confinament la xifra va saltar al 80% i ara és d’un 62%

Royo també destaca aquesta paradoxa que fa que perdin contacte amb la gent que tenen més a prop, en aquest cas, els pares.

Molts dels adolescents queden reclosos a la seva habitació en línia. Estan més propers d’allò distant i més lluny d’allò proper, que són els seus pares, que estan al menjador de casa i que amb prou feines s’hi parlen

Però aquest no és l’únic element que ha empitjorat en les relacions familiars. Els joves que no col·laboren en les tasques domèstiques han passat del 44% a un 52% actualment. També han crescut els adolescents que responen malament als pares. D’un 30% que ho feien abans de la pandèmia va passar a un 58% durant el confinament i ara s’ha quedat en un 53%. Per tant, més de la meitat dels joves tenen respostes inadequades amb els seus pares. I la xifra empitjora quan es tracta d’insults. En últim lloc, el doctor en psicologia alerta de l’actitud que tenen molts pares davant els fills i els ha descrit en quatre grups: 1. Els sobreprotectors, que quan tenen un conflicte primer escolten el seu relat.

2. Els delegatius: estan convençuts que tothom és responsable d’educar els seus fills menys ells.

3. Els permissius: volen ser amics dels seus fills i s’obliden que d’amics ja en tenen i que necessiten pares.

4. Els corresponsabilitzadors: són els que guarden una certa autoritat moral amb els fills.