Importants canvis en el tractament dels tumors neuroendocrins

Els tumors neuroendocrins són càncers poc freqüents que poden aparèixer a qualsevol part del cos. N’hi ha de molts tipus i alguns creixen lentament mentre que altres ho fan de manera molt ràpida. Com que es tracta de tumors rars, és difícil dur a terme estudis que ajudin a desenvolupar nous tractaments.

Per això resulta important la feina feta des de les institucions acadèmiques, al marge de la indústria farmacèutica, que permeti trobar alternatives per a aquests pacients.

Al congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO), que s'està celebrant del 9 al 12 de setembre a París, s'han presentat els resultats de diversos estudis acadèmics centrats en els tumors neuroendocrins, sota els auspicis del Grup Espanyol de Tumors Neuroendocrins (GETNE). En dos d’aquests estudis, el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, hi ha tingut un paper destacat i els seus resultats avancen possibles canvis importants en la pràctica clínica.

La combinació d'immunoteràpies és eficaç en tumors avançats refractaris

Encara que hi ha tumors endocrins que poden desenvolupar-se molt lentament i els seus pacients aconsegueixen viure molts anys, també és cert que n’hi ha d’altres tipus amb un desenvolupament molt ràpid.

És el cas d'alguns tumors avançats de tiroide, que són refractaris als tractaments convencionals i que tenen una esperança de vida d'entre tres i sis mesos de vida. Aquests pacients es troben actualment orfes d'alternatives terapèutiques.

La immunoteràpia ha suposat una veritable revolució en el tractament del càncer, ja que ha aconseguit donar resposta a alguns tipus de tumors. No obstant això, fins ara els tractaments d'aquest tipus basats en la inhibició de PD-L1/PD-1, coneguts com a inhibidors del punt de control immunitari, havien tingut una eficàcia limitada quan s'utilitzaven en monoteràpia en aquests pacients de càncer de tiroide .

«En la recerca preclínica es va observar que en la combinació d'una immunoteràpia inhibidora de PD-L1 amb una de CTLA-4 es potenciaven, amb un efecte sinèrgic. Es va veure que això era significativament millor en els tumors avançats de tiroide i per això es va plantejar la possibilitat de desenvolupar un assaig que valorés aquesta combinació», explica el Dr. Jaume Capdevila, investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO, oncòleg mèdic de l'Hospital Vall d'Hebron i president de GETNE.

Així va ser com es va posar en marxa l'estudi DUTHY, un assaig de fase II que va avaluar la seguretat i l'eficàcia d'una combinació de durvalumab, un anticòs monoclonal que s'uneix a la proteïna PD-L1 per ajudar les cèl·lules immunitàries a destruir més cèl·lules canceroses, i tremelimumab.

El tremelimumab també és un anticòs monoclonal però que es dirigeix a la proteïna CTLA-4, contribuint a l'activació de les cèl·lules T, preparant la resposta immunitària al càncer i fomentant la mort de les cèl·lules canceroses.

A l'estudi hi van participar 68 pacients, una xifra significativa si es té en compte que estem parlant d'un tipus de tumor poc freqüent. Aquests pacients es van dividir en tres grups atenent el tipus de tumor que tenien: carcinoma diferenciat, carcinoma medul·lar i càncer anaplàsic.

En els dos primers tipus els pacients havien d'haver rebut almenys dues línies prèvies de tractament, mentre que això no era necessari en els pacients de càncer anaplàsic, ja que es tracta del tipus més agressiu de càncer de tiroide, sense cap tipus de tractament aprovat avui dia que en millori la supervivència.