Migdia a COPE Catalunya i Andorra

Avui hem tractat els següents temes:

-Quan costa als pares la tornada al cole?

De mitjana, els alumnes que acudeixin a un centre públic afrontaran una despesa anual de 968 euros, pels 2.704 euros dels qui estudiïn en un centre concertat i els 6.247 euros dels qui acudeixin a un privat.

A part dels costos de matrícula i les quotes (inexistents en l'ensenyament públic), les principals despeses corresponen al menjador i a les activitats extraescolars, que sumen uns 1.000 i 640 euros a l'any respectivament entre els qui els contracten. Això encareix sobretot els cicles d'Infantil i Primària, on sol ser més habitual contractar-los.

Les famílies de Catalunya i Madrid són les que més gasten en educació: al voltant de 2.400 euros a l'any per fill, de mitjana. Les que menys, les famílies de les dues Castelles i Galícia: al voltant de 1.100 euros.

OCU demana a totes les administracions competents que s'ampliïn i generalitzin les ajudes destinades a les famílies amb fills en edat escolar de manera que sobretot per a les més vulnerables se suavitzi la dificultat que suposa afrontar les despeses de la tornada al col·le.

Hem parlat del tema amb el portaveu de l'OCU, Enrique García

-Un estudi desvetlla la saturació de visitants a parcs naturals

Un estudi de l'INEFC de Lleida per encàrrec del Parc Natural de l'Alt Pirineu ha detectat que a la vall de Bonabé hi ha un excés de 7.557 visites durant el mes de juliol i de 20.433 a l'agost. Tenint en compte que la majoria de persones hi van en vehicle, representa un excedent de 279 vehicles al juliol i de 2.676 a l'agost.

El treball ha permès obtenir un valor de capacitat de càrrega turística total anual a la vall de Bonabé, situada a l'entorn del municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà), d'unes 109.985 visites, és a dir una mitjana de 9.165 visites al mes i 301 diàries. El Parc Natural i els municipis implicats ja han començat a dissenyar una sèrie d'accions per tal d'intentar reconduir aquesta massificació durant els mesos d'estiu.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu va posar en marxa l'any 2011 un sistema de seguiment dels visitants.

Al 2017 ja va posar en evidència un increment de visitants constant, no només en el conjunt de l'àmbit del Parc, que va passar d'unes 215.000 visites l'any 2011 a 345.000 l'any 2019 (un 55% més), sinó en la major part dels principals accessos.

L'accés a la vall de Bonabé pel Fornet va ser uns dels que va experimentar un major increment, i va arribar a duplicar la xifra identificada sis anys abans. Aquesta situació, lluny de canviar o revertir-se en aquests darrers anys, s'ha agreujat arran de la crisi sanitària viscuda a escala mundial i s'ha arribat als 78.758 visites l'any 2020.

-El 25% dels catalans de 15 anys o més fuma

Un total de 36.630 persones van utilitzar fàrmacs per deixar de fumar finançats públicament duran tel 2020, primer any en que la cartera de prestacions farmacèutiques va incorporar el tractament amb vareniclina i bupropió. A Catalunya, el 24,6% de la població de 15 anys i més fuma, segons l'Enquesta de Salut.

El percentatge és major entre els homes (27,8%) que entre les dones (21,3%). A més, el 7,7% declara estar exposada al fum ambiental del tabac a la llar (5,6% dels homes no fumadors i 9,6% de les dones no fumadores).

El consum és superior entre els menors de 65 anys i entre qui té estudis secundaris. Es calcula que 1,5 milions de catalans fumen.

El tabaquisme és un factor de risc d’infecció per covid-19 en joves i de mortalitat per covid en gent gran. És el principal factor de risc de les malalties cardiovasculars, el càncer o les malalties respiratòries. A Catalunya, s’estima que cada any moren gairebé 10.000 persones per malalties ocasionades pel consum de tabac o l’exposició al fum ambiental.

Hem parlat amb la presidenta de nofumadores.org, Raquel Fernández (àudio)

-El curiós origen etimològic del terme ‘deliri’

Avui el nostre divulgador científic, Alfred López, autor de la saga de llibre "ya está el listo que todo lo sabe", ens ha xplicat tres curiositats.

D'on ve el terme deliri, d'on prové anomenar ‘A capela’ al fet de cantar sense acompanyament instrumental i el curiós i històric origen del terme ‘capella’ (àudio)