La posada en marxa de la llei d'un sistema educatiu inclusiu és urgent

En el programa d'avui parlarem de

possiblement és la protagonista involuntària d'aquesta història i la veu d'altres nens que pateixen TEA. Parlarem amb la seva mare,

És una nena que sempre ha estat en escoles ordinàries i com ve deies té autisme,concretament té

d'Asperger. Va fer l'escolaritat de primària de manera normal i quan va arribar a l'últim curs va intentar treure's l'ESO, però li van quedar dues assignatures i d'entrada ens van dir que no tindríem més possibilitats d'aprovar-les. Després va arribar a caSa meva una carta informativa on deia que sí, que hi havia dues opcions més per examinar-se i aconseguir la titulació de l'ESO. Ho vam fer, es va tornar a presentar en aquesta repesca i la va aprovar. Aleshores va ingressar directament a un taller ocupacional que hi ha a la comarca, on van totes les persones amb diversitat funcional, allà va passar dos anys, però ella es veia capacitada per fer més, volia tenir les opcions que tenim tots. Va decidir tornar a l'institut, dintre de les opcions que hi havia vam escollir el grau

d'administració i l'única adaptació que se li va fer, en comptes de dos anys (és el que dura el grau) se li va adaptar a quatre anys, és a dir, la meitat d'assignatures a cada curs. Tot va perfecte, fins a l'últim curs on ens diuen que la Laila no podrà obtenir la titulació.

Van dir que es podria ficar nerviosa i que no tindria la capacitat d'adaptar-se a situacions extraordinàries dintre de la feina en el dia a dia. Crec que tampoc han de ser els administradors els que donin solucions a aquestes situacions.

- Què es pot fer perquè la Laila i altres nens puguin aconseguir els seus objectius?

El problema està en el fet que molts centres són reticents a tenir aquesta mena d'alumnat perquè donen més feina (segons ells), però tenen els mateixos drets. Se'ls hi fa adaptacions o modificacions curriculars en el seu pla d'estudi i aquí entra el professorat, si tenen aquesta empatia o no a l'hora d'ensenyar.

Hi ha molts casos de nens i nenes que deixen els estudis abans d'acabar l'ESO o que no poden aconseguir la titulació ni tan sols de l'Educació Secundària Obligatòria. En el cas de la meva filla ha estat amb un cicle formatiu. Quan parlem d'estudis superiors, els hàndicaps per l'alumnat amb necessitats educatives especials augmenten molt.

Hi ha hagut èpoques millors i èpoques que no tant, però quan ha estat motivada ha tret molt bones notes fins i tot un 9,5.

Pel que fa al departament d'Educació he de dir que sí que tenen bons propòsits i fins i tot han desenvolupat un decret llei 150/2017 que està molt ben adaptat i parla de l'escola inclusiva a Catalunya on hi ha una sèrie de plans i projectes que regulen aquesta qüestió i són molt bons, però a la pràctica no es posen en marxa per què no hi ha eines o pressupost. Hi ha professors de suport per alumnes amb necessitats educatives especials,

sovint és un recurs que es retalla en comptes d'ampliar-ho. Som un col·lectiu que sempre estem a la cua pel que fa a les oportunitats.

És veritat que hi ha professors que tenen ganes que això tiri endavant. Nosaltres el que volem és que coexisteixin els dos models, l'educació ordinària amb caràcter general i l'educació en centres d'educació especial per alumnes que tinguin una diversitat severa.

M'agradaria demanar a les més altes esferes com poden ser el departament d'Educació i al seu conseller el senyor Josep González, que intervinguin i defensin el dret de la meva filla com el de totes les persones que tenen diversitat intel·lectual, sobretot que defensin els seus drets perquè tenen els mateixos que tothom i que posin en funcionament urgentment del decret 150/2017 d'octubre i que tinguin en compte les recomanacions de la UNESCO en aquest sentit.