Per què es diu que el client sempre té la raó?

Cada dilluns a Migdia a COPE Catalunya i Andorra, Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres sobre curiositats "Ya está el listo que todo lo sabe" entre altres, ens fa una mica més savis en donar resposta a aquestes preguntes, enigmes o orígens etimològics de les paraules que utilitzem.

Alfred és una d'aquestes persones curioses que ha dedicat gairebé tota la seva vida a buscar resposta a les incògnites que s'anava plantejant. Algunes per un camí fàcil i altres no tant però totes han obtingut una resposta satisfactòria, interessant i curiosa que ha anat plasmant en tots i cadascun dels seus llibres.

Aquestes són les curiositats escollides per avui:

(ESCOLTA LES EXPLICACIONS DE L'ALFRED AQUÍ)

-Per què es diu que el client sempre té la raó?

El famós lema "El client sempre té la raó" es va originar com un eslògan publicitari dels grans magatzems "Marshall Field and Company" a Chicago, a principis del segle XX. S'atribueix al fundador dels magatzems, Marshall Field, la creació d'aquest lema juntament amb un altre que deia "Dona-li a la dama el que vol".El lema es va fer popular i es va estendre a altres comerços com una norma establerta, encara que originalment era només un reclam publicitari.

-Quin és l'origen del terme ‘titubejar’?

Etimològicament, prové del llatí "titub?re", que s'usava per a referir-se als moviments i oscil·lacions d'edificacions a punt d'esfondrar-se. També s'aplicava a persones que es movien maldestrament o sense estabilitat, com els embriacs.

Del llatí, va passar al castellà com "titubar" amb el mateix significat.

-D'on prové el terme ‘pícnic’?

El terme "pícnic" es va originar en el francès "piquenique" en el segle XVIII, compost per les paraules "piqui" i "*nique", amb el significat de menjar petites porcions de diferents plats.

L'ús del terme "piquenique" es va registrar per primera vegada en 1694, referint-se a un menjar en la qual cada persona pagava la seva part i es compartia entre tots els comensals. Posteriorment, en 1748, el terme va aparèixer en anglès com a "pícnic" en una carta del comte de Chesterfield que parlava d'un menjar campestre.