CLIMA

Hi ha perill de desertització a Catalunya?

En els noranta i inicis d'aquest segle, les notícies sobre el canvi climàtic pronosticaven una Espanya procliu al desert en un període que podria correspondre amb la data actual.

00:00

Hi ha perill de desertització a Catalunya?

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

S'observa com hi ha una major inclinació al fet que les temperatures ascendeixin. Això no significa que cada any faci més calor que l'anterior, però en els últims anys s'ha produït aquest escenari.

Quant a les precipitacions totals, a Espanya, es mantenen. La mitjana anual en precipitacions des de l'any 1981 és de 640, 9 litres per metre quadrat. Aquesta mitjana no sofreix grans variacions, tenint en compte els lògics alts i baixos entre els diferents anys.

Espanya, excepte a les regions cantàbriques, compta amb més anys secs que humits a causa de la seva latitud i als reiterats períodes amb poques precipitacions.

Encara que sembli que plou menys dies, ho fa amb una major intensitat, per això el volum d'aigua que cau es manté i no es compleix amb el pronòstic que en 2020 les àrees desèrtiques augmentarien. Això només s'ha produït, parcialment, en punts de l'estepa del sud-est, el centre i la conca de l'Ebre.

En un món cada vegada més calorós, les àrees mediterrànies són les més amenaçades per la sequera i desertificació com és el cas de la Península i Balears. En aquesta amenaça intervenen diversos aspectes.

Quant als factors meteorològics, segons projeccions de l'IPCC, s'espera que les onades de calor augmentin en el futur, mentre que les precipitacions no veuran canvis en els valors mitjans, però seran més extremes. És a dir, la mateixa quantitat d'aigua en molt menys temps, amb la dificultat que comporta per al sòl absorbir-la.

L'augment de les temperatures propiciarà una major evaporació dels sòls i de les plantes generant un estrès i dèficit en diverses àrees.

Les zones amb major tendència a sofrir aquesta situació seran aquelles amb climes àrids o semiàrids, amb possibilitat que s'intensifiqui el seu caràcter climàtic i creixi la seva extensió (zones del sud-est, Castella- La Manxa, Extremadura i la Vall de l'Ebre).

Existeixen dues vies de recerca sobre les estructures atmosfèriques que afectaran en l'avenir: o els patrons atmosfèrics estan canviant amb una evident subtropicalizació d'Espanya… o els mateixos patrons atmosfèrics estan “dopats” per altes temperatures en el seu si.

Gran part de les informacions sobre el canvi climàtic tracten l'evolució de les temperatures i de les precipitacions, però no la desertificació, que lligada a les dues anteriors variables representa un risc important.

A Espanya l'aridesa afecta a una part important del territori i existeixen pronòstics que apunten a una disminució de les pluges en punts d'Europa i a un augment en la freqüència i intensitat de les sequeres.

El risc per la degradació dels sòls i pèrdua d'aigua és elevat. Tres quartes parts de la superfície d'Espanya podrien veure's amenaçades per la desertificació. Aquesta situació afectaria de manera negativa l'agricultura i el medi rural, així com a moltes altres activitats econòmiques.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb el professor de la UdG i cap del laboratori de gestió i anàlisi del paisatge, Josep Pintó (àudio).

Programas

Último boletín

18:00 | 24 oct 2024 | boletin