Què poden fer els pares per controlar la hiperconnectivitat dels fills?

El mòbil és una eina que va més enllà d'una trucada o un missatge. S'ha convertit en una eina imprescindible per connectar-nos, però què passa quan es converteix en una hiperconnectivitat? Hi ha un gran percentatge de joves que estan enganxats al telèfon mòbil. Tenim en el programa d'avui a la

Martin, professora i doctora en psicologia de la universitat de Girona.

Podríem dir que tots estem hiperconnectats des dels adolescents fins als adults. Hi ha un problema amb l'ús excessiu on hi ha una addicció degut a un gran volum d'hores negatives, és a dir, en joves afecta negativament al rendiment escolar, aïllament social o discussions amb els pares.

Hem d'intentar responsabilitzar-nos i posar en marxa estratègies en gestió educativa, és a dir, una mediació activa amb els nostres fills, això vol dir que com a pares no prohibirem sinó que acompanyarem als nostres fills i revisem el que fan a les xarxes per saber el que és idoni per la seva edat. Podem pregunta-li de manera oberta amb qui parlen o tot el que fan a les xarxes socials

Quan prohibim als adolescents no funciona perquè encara tenen més ganes de fer-ho, en canvi si nosaltres intentem negociar unes normes, serà més efectiu.

Per un pare o mare és molt més fàcil posar una norma la qual creu que és l'adequada, però en l'etapa de l'adolescència és anar en contra, perquè és posar una norma que ells es volen saltar. Si volem ser més efectius, ens surt més a compte seure amb el nostre fill o filla i parlar-ne sobre quantes hores i en quines franges, d'aquesta forma és una negociació.