CURIOSITATS

Quin és l'origen del terme ‘atzar’?

A Portugal s'utilitza el terme atzar com a sinònim d'infortuni o mala sort.

00:00

Quin és l'origen del terme ‘atzar’?

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

1 min lectura

Cada dilluns a Migdia a COPE Catalunya i Andorra, Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres sobre curiositats "Ya está el listo que todo lo sabe" entre altres, ens fa una mica més savis en donar resposta a aquestes preguntes, enigmes o orígens etimològics de les paraules que utilitzem.

Alfred és una d'aquestes persones curioses que ha dedicat gairebé tota la seva vida a buscar resposta a les incògnites que s'anava plantejant. Algunes per un camí fàcil i altres no tant però totes han obtingut una resposta satisfactòria, interessant i curiosa que ha anat plasmant en tots i cadascun dels seus llibres.

Aquestes són les tres curiositats, molt nadalenques, escollides per avui:

-Quin és l'origen del terme ‘atzar’?

Etimològicament prové de l'àrab hispànic ‘azzahr’ i feia al·lusió a una flor, la mateixa que es pintava en una taba (os utilitzat antigament per a jugar a alguna cosa semblança als daus).

Varis són els països (entre ells Portugal) on s'utilitza el terme atzar com a sinònim de ‘infortuni’ o ‘mala sort’.

-D'on prové l'expressió ‘Per art d'encantament’ o "por arte de birlibirloque"?

Originalment el seu significat era literalment ‘el lladre que roba’. ‘Birli’: robar (d'aquí ve que també s'utilitzi el terme ‘bilar’ com a sinònim de robatori), ‘Birloque’: lladre.

A l'origen, l'expressió ‘Por arte de birlibirloque’ venia a dir que algú havia estat robat d'una forma subtil, amb mestratge i bon ofici del professional del furt.

-D'on sorgeix dir que algú amb importants contactes té ‘bones baldes’?

L'origen d'aquesta locució prové dels temps en els quals les portes no disposaven de timbre sinó de picaports (conegudes com a ‘baldes’) els quals eren unes peces de ferro (o bronze) utilitzats per a cridar, colpejant-los contra la porta.

Com més important i poderosa era la persona que vivia en aquell lloc més grans i valuosos eren les baldes.

Escolta com l'Alfred López ho explica a l'àudio.