CIÈNCIA

S'identifica la regió del cervell implicada en els deliris de persecució

L'estudi mostra que els pacients amb aquesta simptomatologia activen menys la regió cerebral encarregada de comprendre les intencions dels altres.

00:00

S'identifica la regió del cervell implicada en els deliris de persecució

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

3 min lectura

Un estudi liderat per investigadors de FIDMAG Germanes Hospitalàries - G15 CIBERSAM, en col·laboració amb Benito Menni CASM, l'Hospital Sant Rafael de Barcelona, l'Hospital Mare de Déu de la Mercè, l'Hospital Sagrat Cor de Martorell i l'Hospital de Mataró, ha identificat una regió cerebral implicada en els deliris de persecució en pacients amb esquizofrènia.

Els deliris de persecució són un dels símptomes definitoris d'aquesta malaltia i afecten fins a 2/3 dels pacients amb esquizofrènia, causant-los gran sofriment.

Els resultats de la recerca, publicada en la prestigiosa revista Psychological Medicine, suggereixen que els deliris de persecució, s'associen a una alteració de l'àrea cerebral encarregada de comprendre les intencions dels altres (cognició social), impedint interpretar els comportaments aliens de manera correcta.

Aquesta troballa contribueix al desenvolupament de nous tractaments i teràpies que permetran actuar sobre regions específiques del cervell.

En l'estudi, s'ha emprat per primera vegada un paradigma de realitat virtual que simula viatjar en el metre de Barcelona per a identificar l'activitat cerebral associada a l'experiència de l'autoreferencialitat i altres deliris.

La particularitat immersiva de l'experiència al fet que s'han sotmès els individus de l'estudi ha permès exposar alsparticipants a la convivència, durant un trajecte, amb avatars d'altres passatgers que miren al seu voltant, que parlen i es mouen, que podrien estar observant-los, i així poder evocar idees d'autoreferència (sensació de ser observat, de ser seguit o de ser objecte de crítiques i comentaris, entre altres), tant en persones sanes com en pacients amb esquizofrènia.

L'equip que ha participat en l'estudi ha combinat de manera simultània aquesta simulació amb la ressonància magnètica funcional per a identificar les àrees cerebrals activades durant tals experiències. La troballa principal de l'estudi és que mostra que existeix una regió d'activitat reduïda prop de la unió temporoparietal dreta en un grup de pacients amb esquizofrènia amb deliris de persecució.

“Els pacients que tenen deliris de perjudici, persecutoris, paranoides o d'autoreferencialitat, i que se senten immersos en la simulació del metre sembla que, en tenir alterada una àrea del cervell específica, no són capaços de fer les interpretacions de les conductes alienes de manera correcta i se senten observats i en perill que els facin mal”, expliquen la Dra. Edith Pomarol-Clotet, directora de FIDMAG, i Paola Fuentes, investigadora del projecte.

“Es tracta d'una cadena de descobriments que porten a la comprensió d'aquesta situació”, afegeixen.

“Tots podem sentir en algun moment una sensació que ens miren, ens persegueixen, riuen de nosaltres… la diferència amb una persona amb aquests deliris és que, a pesar que se li argumenti que la seva interpretació no és correcta, no potcanviar-la”, afirmen les professionals de FIDMAG Germanes Hospitalàries.

“Estem molt contentes amb els resultats que hem obtingut, ja que creiem que ajudaran a posar llum i empatitzar amb els pacients que sofreixen aquesta simptomatologia”.

Aquest descobriment suggereix que presentar deliris de persecució s'associa a una alteració en una zona cerebral relacionada amb la teoria de la ment o cognició social, habilitats encarregades de comprendre les intencions dels altres.

Per tant, una alteració d'aquesta àrea cerebral pot representar que les idees de prejudici o referència reflecteixin una habilitat de la teoria de la ment i cognició social alterada, que pot comportar a interpretar incorrectament l'estat mental dels altres i, per tant, a inferències falses respecte les intencions.

A Migdia a CPE CAtalunya hem parlat amb l'nvestigadora Paola Fuentes (àudio).

Programas

Último boletín

18:00 | 24 oct 2024 | boletin