"Treure't el plàstic del cap" Campanya per destronar la culttura d'usar i llençar

La lluita per l’eliminació de les bosses de plàstic esdevé una estratègia important perquè té un alt contingut en elements contaminants i és difícilment reciclable, però sobretot perquè és el símbol emblemàtic de la cultura d'un sol ús. Al mercat, cada vegada hi ha més productes d’usar i llençar, especialment de plàstic, i no es fomenta ni es facilita l'accés als productes que es poden reutilitzar.

Durant els darrers anys, les administracions públiques han promogut lleis, plans i acords voluntaris que pretenen donar solució a la problemàtica de les bosses de plàstic. Tot i així, les dades mostren que aquestes iniciatives arriben tard i estan tenint un recorregut i un impacte insuficient.

La Directiva Europea sobre les bosses obligava als estats membres a establir mesures per garantir un consum mitjà anual inferior a 90 bosses/persona el 31 de desembre de 2019, i inferior a 40 bosses/persona pel 31 de desembre de 2025; o implantar instruments com la no distribució gratuïta de les bosses de plàstic o la prohibició abans del 31 de desembre de 2018 per garantir la consecució d'aquests objectius.

Espanya va reaccionar massa tard en aprovar al 2018 el Real Decreto sobre reducció del consum de bosses de plàstic perquè l'any 2019 ja no es van assolir els objectius de reducció marcats per la Directiva Europea.

En el Real Decreto es prohibia la distribució gratuïta de les bosses lleugeres d’un sol ús pel 2018, amb excepció d’aquelles molt lleugeres i de les bosses de plàstic amb espessor igual o superior a 50 micres amb un percentatge igual o major al 70% de plàstic reciclat. Es fixava una prohibició progressiva fins al 2021 quan s’establirà la prohibició total del lliurament de bosses de plàstic lleugeres i molt lleugeres al consumidor en els punts de venda de béns o productes, excepte si són compostables.

En primer lloc, des de les entitats creien que la prohibició de la distribució gratuïta de les bosses lleugeres és una mesura insuficient. Per aconseguir que la prevenció de residus esdevingui realment un dels eixos estratègics de la sostenibilitat a l'Estat espanyol, es requereix una visió sistèmica del problema i polítiques transformadores. En el cas de la bossa de plàstic, ho demostren altres experiències europees: la prohibició total de la bossa de plàstic d’un sol ús (Itàlia, França) i el gravamen ambiental dissuasiu (com el cas d’Irlanda, on l’any 2002 van reduir el 90% de les bosses en tan sols tres mesos amb un gravamen equivalent a 20 cèntims d’euro). En el cas d’altres elements lligats a la proliferació d’envasos i embolcalls d’un sol ús (com safates de plàstic, envasos plurimaterial, embolcalls de plàstic i bosses sense nanses) també hi ha mesures efectives per reduir-ne el consum ràpidament i amb bons resultats.

En segon lloc, les bosses compostables seran gratuïtes, fet que pot provocar que els consumidors triïn l'opció de la compostable per un criteri econòmic i no es canviïn els hàbits de compra. No té sentit substituir les bosses de plàstic per bosses compostables, ja que també tenen un impacte ambiental (consum energètic, emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, abandonament en el medi natural o mala gestió del residu) i no seria bo transferir l'actual consum excessiu de bosses de plàstic a bosses compostables.