El turisme de la venjança. Marxo tant sí com no

L'estiu del 2022 passarà a la història pel fet de ser la tornada a la normalitat. Després de dos anys sense viatjar, són molts els que han aprofitat aquestes vacances per tornar a agafar un avió.

Segons les dades de Kayak.cat, les cerques de vols per a aquest estiu s'han incrementat al voltant d'un 102 % en comparació amb els nivells previs a la pandèmia.

De fet, són molts els que han anomenat aquest renaixement vacacional com l'any del turisme de la venjança. "És una reacció a la impossibilitat de fer vacances amb normalitat. Respon a la condició humana i és habitual després d'una crisi com la que hem viscut", explica Francesc González, professor dels Estudis d'Economia i Empresa i director del grau de Turisme de la UOC. Segons aquest expert, està demostrat que, després d'un període de guerra, la natalitat s'accelera. "I amb el turisme es produeix un fenomen semblant", incideix González.

Turisme de la venjança

Com explica el Washington Post, el concepte turisme de venjança no és res nou. En realitat, va sorgir en la dècada dels vuitanta a la Xina.

La Revolució Cultural va portar una època de fam i pobresa al poble xinès. Així, després d'anys d'austeritat, els vuitanta van suposar un ressorgiment del consum.

Per primera vegada en molt de temps, els xinesos tornaven a comprar, i no pas qualsevol cosa.

El consum que va augmentar més va ser el dels articles de luxe. De fet, com recopila la publicació americana, l'abril de 1980, una sola botiga Hermès va recaptar 2,7 milions de dòlars durant la festa nacional de Canton.

El turisme de venjança s'inspira en aquesta mateixa noció. No obstant això, González considera que la traducció amb espanyol "és una mica desafortunada".

A Europa, aquest concepte no ha calat gaire. Tanmateix, els americans l'empren per descriure els seus viatges a les xarxes socials, a manera d'etiqueta, entrada d'Instagram o vídeo de TikTok. Amb el nom "My revenge travel 2022", els usuaris mostren les seves vacances a tots els seguidors.

Overbooking i ocupació hotelera

L'inici de l'estiu s'ha vist afectat per l'overbooking als aeroports. "És evident que l'increment de visitants dona lloc a una saturació més gran dels aeroports, però aquesta no és l'única causa de l'overbooking", corrobora González.

Aquest fenomen s'ha vist agreujat per "les vagues del personal de les companyies low-cost i també dels controladors aeris d'altres regions", subratlla el professor de la UOC.

A tall d'exemple, González explica que a Marsella els controladors han interromput la seva activitat. "En un món interconnectat i amb una xarxa de transport aeri global, una incidència en una zona determinada pot afectar la resta", afirma.

A més, l'ocupació hotelera a Espanya s'acosta a xifres del 2019. "La recuperació del turista estranger —especialment de l'europeu vingut de països com el Regne Unit, Alemanya, França o països nòrdics— és un fet", insisteix Pablo Díaz, professor dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme.

No obstant això, aquest professor matisa que, malgrat els bons resultats, "la recuperació és fràgil, ja que estem en una situació d'incertesa econòmica, protagonitzada per la inflació i les pujades de l'euríbor". "Amb tot, això afectarà en primera instància el turisme nacional", explica Díaz.

Les destinacions més visitades

El Carib i Llatinoamèrica lideren la llista de les destinacions més visitades segons l'informe de perspectives del turisme mundial que ForwardKeys ha presentat a la Cimera Global del WTTC (Consell Mundial de Viatges i Turisme), celebrada a les Filipines.

Aquest estudi revela com alguns països recuperaran les xifres d'abans de la pandèmia. Del Carib, encapçala la llista Costa Rica, amb un 30 % més de reserves per a l'estiu que ve que les registrades en les mateixes dates del 2019. Va seguida d'Aruba (+23 %), la República Dominicana (+16 %), Jamaica (+15 %) i Mèxic (+14 %). En cinquena posició hi ha el Pakistan, amb un augment del 14 %.

"Els nord-americans preferien anar a Europa abans que al Carib, però enguany la decisió final depèn de les facilitats d'accés a causa de la COVID-19 o de la guerra d'Ucraïna, especialment si l'OTAN s'hi veu més involucrada, fet que pot ser percebut com un risc important pels viatgers americans", incideix González.

Per la seva part, Espanya se situa al lloc 19 en aquesta mateixa llista de destinacions més resilients de ForwardKeys. Dins de la península Ibèrica, les més freqüentades, segons aquest estudi, són les Illes Balears (especialment Eivissa), la ciutat de València i Màlaga.

A Migdia a COPE Catalunya hem parlat amb el professor de la UOC i expert en turisme, Pablo Díaz (àudio).