Viure en un habitatge cooperatiu té efectes positius en la salut física, mental i emocional

Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona demostra que l’habitatge cooperatiu té efectes positius en la salut física, mental, emocional i comunitària de les persones residents. La conclusió s’obté a partir de l’anàlisi de les entrevistes personals i grupals fetes a més de 280 persones que viuen en 13 cooperatives d’habitatge arreu de Catalunya. Un dels edificis participants en l’estudi ha estat La Chalmeta, el primer edifici d’habitatge cooperatiu de la Marina del Prat Vermell inaugurat a principis del 2022.

Un estudi fet amb perspectiva

El recull de les dades es va iniciar abans que les persones enquestades entressin a viure a les cooperatives. L’objectiu era avaluar l’impacte dels models cooperatius d’habitatge en les persones residents i si aquesta nova forma de vida comunitària les dotava de millor salut i benestar. Els principals resultats reafirmen aquesta hipòtesi, ja que evidencien una millora global de la salut percebuda.

Les bondats de la vida comunitària

El projecte de recerca ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III i el Ministeri d’Economia i Competitivitat, i cofinançat amb fons europeus per constatar també la millora del suport social i com el fet de compartir recursos amb la comunitat influeix en la millora del benestar. La raó, conclou la recerca, és que aquest tipus d’immobles disposen d’espais comuns i de cures que faciliten la generació de vincles amb l’entorn proper, promouen sentiments d’acompanyament, seguretat, confiança, il·lusió, felicitat i pertinença. Uns beneficis que tenen a veure també amb la millora de les condicions físiques de l’habitatge com l’eficiència energètica i el confort tèrmic.

Pel que fa a la salut mental i emocional, les dades recullen una millora fruit de la reducció de l’estrès, l’ansietat i la sensació de solitud que genera la inseguretat econòmica i residencial i la manca de suport social que havien viscut prèviament alguns dels enquestats.

Barcelona, ciutat referent en cohabitatge

Actualment a Barcelona hi ha 125 habitatges cooperatius en règim de cessió d’ús també anomenat cohabitatge amb famílies vivint-hi. I sis promocions més en obres que sumen un total de 156 habitatges i cinc més en diferents processos d’execució. Totes aquestes promocions permetran incrementar el parc públic en gairebé 400 habitatges més.

D’altra banda, l’Ajuntament s’ha compromès aquest gener amb les entitats a cedir més sòl municipal per construir-hi aproximadament 300 habitatges més al llarg del 2025 i 2026, el 40 % seran en règim de cessió d’ús i la resta de lloguer.

Un model residencial en expansió

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model que s’està estenent a Catalunya, on les veïnes s’organitzen per assegurar el dret a l’habitatge i promoure la vida en comunitat. En aquest tipus d’immobles la propietat dels habitatges és col·lectiva i s’hi accedeix a través d’una cooperativa sense ànim de lucre formada per les mateixes veïnes. Les famílies paguen una quota d’ús de l’habitatge, però no el poden vendre. Això permet accedir a l’habitatge a un preu inferior al del mercat, tenir el control col·lectiu sobre les seves llars i evitar-ne l’especulació.