El Mirall ofereix el testimoni d’un sacerdot que atén malalts a l’hospital i entra en el món dels pessebres

Ignasi Miranda / Montse Roset

El programa ‘El Mirall’ de COPE Catalunya (783 AM, d’Ona Mitja) ha parlat aquest divendres, 7 de gener, de l’atenció sacerdotal als hospitals catalans, especialment durant la pandèmia, i dels pessebres d’aquest Nadal, que han fet un pas més cap a la normalitat total. Ha estat en una taula de testimonis amb la participació del prevere egipci Albert Mikhail, rector de la parròquia de Montserrat de Terrassa, i del conegut pessebrista Enric Benavent, professor de l’Escola de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés. Albert Mikhail ha explicat que “aquest any, el cinquè en un hospital de Terrassa com a guia espiritual administrant sagrament als pacients, ha tingut com a marc un estudi quantitatiu de les persones ateses que demanen sagraments o conversa amb un sacerdot i, l’últim bienni, hi ha hagut un creixement important”. Igualment ha comentat que “les infermeres sempre han traslladat les peticions, davant les quals el sacerdot respon immediatament”. Mikhail s’ha mostrat com “un testimoni de contacte amb persones que experimenten la conversió, entre les quals moltes malaltes de coronavirus han volgut confessar-se per primera vegada”. El prevere egipci ha assegurat que “aquests malalts, a través de la pandèmia, descobreixen l’existència de Déu per mirar-lo de cara i no girar-li l’esquena”.

En un altre moment, Albert Mikhail ha explicat que “el coronavirus ha estat una realitat espantosa per a tothom perquè ningú no sabia d’on venia ni com calia actuar, en un context de molts contagis i enmig de tancaments de bars, col·legis, esglésies i altres llocs públics”. Ha qualificat la situació de “moment duríssim per als familiars, tot i que molts s’hi han adaptat també gràcies a les noves tecnologies”, i ha elogiat “la valentia i l’entrega de molts homes i dones, que ha estat total”, així com la col·laboració dels mateixos pacients i parents. El sacerdot de la diòcesi de Terrassa ha recordat que “l’Església va allà on es demana ajuda espiritual quan el creient no pot acostar-se a un temple o a veure un capellà”, com “el bon samarità, que és qui va al lloc de l’altre per acompanyar-lo i ajudar-lo en les seves dificultats”.

Sobre el Nadal dels orientals, Albert Mikhail ha comentat que “la celebració del Nadal entre el 6 i el 7 de gener, en l’Església copta i en moltes de ritu oriental ortodoxes i catòliques, té la seva causa en el seguiment del calendari de Juli Cèsar, mentre que el canvi en el calendari gregorià va fixar el 24 i 25 de desembre perquè la Pasqua no fos a l’estiu”. En aquesta línia, ha aclarit que “l’important no són les dates diferents, sinó celebrar el naixement de Crist”, tot i que ha reconegut que “seria desitjable que arribés un dia en què tothom celebrés el Nadal el mateix dia”, i ha apel·lat a “la saviesa de bisbes, patriarques i papes” per assolir-ho. I pel que fa a la situació d’Egipte, el sacerdot ha recordat que “l’Església copta viu persecucions des de fa 21 segles, però sempre hi ha pàgines blanques, i els últims 8 anys són una època de pau per a l’Església copta ortodoxa i catòlica perquè hi ha un president que respecta totes les religions del món”.

Els pessebres, encarnats en les societats diverses

D’altra banda, en la segona part de la taula de testimonis, els pessebres han estat protagonistes. El pessebrista Enric Benavent, professor de l’Escola de Treball Social i Educació Social Pere Tarrés, ha destacat que “aquest Nadal, com tota la societat, el pessebrisme ha recuperat una mica l’activitat que s’havia perdut, ja que l’any passat moltes exposicions s’havien cancel·lat”. Ha comentat també que “la normalitat gairebé s’ha recuperat del tot, malgrat les restriccions que han viscut els visitants”. A més, el professor ha dit que, “a nivell del pessebre de casa, ha estat com abans, perquè és un espai on sempre se’n poden fer, tot i que ara, a més, han pogut estar més ben acompanyats amb la família al seu voltant en un any que és, en definitiva, de recuperació”.

Benavent ha explicat igualment que “les peculiaritats del pessebre de Catalunya són com les de qualsevol lloc, perquè sempre es fa a partir dels elements naturals i el paisatge, amb la vegetació que tenim a la vora, posant-hi la natura que hi ha al davant per representar la gent del camp i amb figures vestides amb barretina i roba de pagesia”. Tot i que “havia ressorgit l’entorn hebraic, el pessebre català s’intenta que es pugui fer ambientat en al propi territori”, segons el pessebrista. Una altra cosa és, segons ha puntualitzat, “el pessebrisme d’associació, el de diorama i altres formes d’exposició on es va representant el relat del naixement a partir de diversos episodis”.

A més, Enric Benavent ha assegurat que “ara a les acaballes de la temporada nadalenca, la seixantena llarga d’associacions pessebristes exposen sobretot en aquestes dates, però també algunes tot l’any”. Ha recomanat visitar “la mostra de pessebres que cadascú tingui més a la vora de casa”, alhora que ha subratllat les que ell té més a prop i a les quals pertany, concretament “el grup de Castellar del Vallès, oberta fins a la primera setmana de febrer i amb uns pessebres espectaculars a partir cada any d’un eix temàtic, ara el canvi climàtic, i l’associació de Vilanova i la Geltrú, que ofereix uns pessebres molt bonics i oberta fins al 17 de gener”.

Finalment Enric Benavent ha afirmat que “el pessebrisme està en evolució a casa nostra, com qualsevol art i tradició”. Ha afegit que “allò que facilita que el pessebre evolucioni són aquelles propostes que aporten novetat, com ara els que es fan a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, que no agraden a molta gent però que requereixen que ens aturem a observar-les”. Ha qualificat de “molt interessant el vincle amb l’art contemporani, ja que sovint trenca esquemes i fa repensar les possibilitats del pessebrisme, alhora que pot implicar fins i tot comunitats parroquials com passa, per exemple, a França”.

El professor ha conclòs que “aquestes propostes fan evolucionar tots els pessebres, perquè el pessebrisme és un element de la nostra cultura i, per tant, evoluciona amb la societat, encara que generi polèmica en ser un aspecte molt propi de la vida social i familiar que estimem molt, cosa que fa que alguns vulguin que sigui intocable”. Ha aclarit que aquesta dimensió immobilista “no pot ser perquè sempre ha estat en evolució”. En definitiva, ha fet una crida a “la paciència i l’obertura de mires”.

Reflexió i actualitat

Aquesta edició del programa ‘El Mirall’ ha començat amb una reflexió sobre el nomenament de Francesc Conesa com a nou bisbe de Solsona. Després de la taula de testimonis i ja en els instants finals, hem compartit un fragment de 'Poble de batejats', una cançó popular alemanya, amb lletra de Ramon Folch i Camarasa, que ens anima a viure la festa d'aquest diumenge, el Baptisme del Senyor:

https://www.youtube.com/watch?v=_UAhaFC2b9k.

Igualment hem compartit uns apunts d'actualitat: sobre la visita Ad Limina que faran els bisbes de Catalunya a Roma a partir de dilluns vinent i sobre la recent mort del folklorista Joan Soler Amigó, autor de moltes lletres de cançons litúrgiques en català, i del sacerdot de l'arxidiòcesi de Barcelona Joaquim Monasterio. Tot això ha completat el programa en una nova edició del Mirall, com sempre els divendres a les 13.33 hores a COPE Catalunya i Andorra (783 AM, Ona Mitja).