7 de cada 10 infermeres han estat agredides durant la pandèmia

Les agressions, tant verbals com físiques, s'han multiplicat els darrers dos anys

00:00

ctv-kfn-ent-infermers

Redacción digital

Madrid - Publicado el - Actualizado

2 min lectura

7 de cada 10 infermes han estat agredits físicament o verbalment per part de pacients o familiars durant la pandèmia. 8 de cad a10 considera que en els darrers dos anys ha empitjorat la relació amb els usuaris i l'ambient laboral. Són dades d'una enquesta feta pel sindicat d'infermers Satse que mostren unes xifres que consideren molt preocupants. David Oliver és el portaveu de Satse Catalunya, qui ens explica que: “Les coses no van massa bé. Les xifres d'agressions al personal sanitari ja eren altes abans de la pandèmia, és una professió que et fa estar en contacte les 24 hores amb pacients, però els dos anys de pandèmia ja han posat al límit la nostra feina, i no és de rebut que tinguem aquestes xifres tan altes d'agressions. Fa temps que es va elaborar un esborrany de projecte de llei amb mesures per prevenir això. I el que ha passat és que hi ha molt desinterès per donar a la infermeria el que ens mereixem. Hi ha moltes lleis al Congrés dels Diputats que podria fer que els infermers i infermeres treballessin més a gust i més segurs. Estem pendents que algú mogui una llei a nivell estatal que parli dels riscos que patim els professionals. Els polítics diuen moltes coses, però de fets no en veien cap. Nosaltres entenem que la societat estigui crispada, però el que no pot ser és que l'administració demostri aquest desinterés cap al tema, perquè només fa grans titular, però a la pràctica no fa res. Molta gent està arribant al límit. Ja s'han donat cursos als professionals sobre com s'ha d'actuar davant una agressió, tenim molt clar que hi ha una sèrie de protocols, que varien segons el tipus d'agressions. Poden ser agressions verbals, empentes, cop de puny, i cada situació s'ha de fer front en funció de com sigui. Pero ens sentim desprotegits, falten professionals per l'assistència, i el que necessitem és realment que la societat no ens agredeixi, que si ells estan disgustats perquè no els podem atendre com es mereixen, no és problema nostre, sinó un gran problema de falta de recursos tècnics, humans, i de mitjans.