Els tremolors no és el pitjor del parkinson

Cada any, unes 10.000 persones són diagnosticades a Espanya de la malaltia de Parkinson, el trastorn neurodegeneratiu motor més freqüent en la població. Una xifra que, segons la Societat Espanyola de Neurologia, creixerà els anys vinents i arribarà a duplicar el nombre de malalts, que actualment se situa entre 120.000 i 150.000 només a Espanya. Per això, conèixer-ne les claus per poder millorar la qualitat de vida dels pacients és un repte per a la comunitat científica.

Una de les claus és que, encara que la majoria associem la malaltia als tremolors, no es donen en tots els pacients. I, en qualsevol cas, els tremolors no són les úniques conseqüències possibles de la malaltia. "La malaltia de Parkinson va acompanyada de multitud de símptomes no motors, que de fet poden ser molt més incapacitants per als pacients. Per això és tan important parar-hi esment", assenyala Andrea Horta-Barba, professora col·laboradora del màster universitari de Neuropsicologia de la UOC.

Es refereix, entre d'altres, a l'important impacte que té la malaltia en l'àmbit cognitiu i conductual. Com explica Horta-Barba, en estadis inicials, aproximadament entre un 20 % i un 30 % dels pacients ja presenta deteriorament cognitiu lleu, un factor de risc independent per al desenvolupament posterior de demència. "No obstant això, la velocitat de progressió és extremadament variable entre pacients: alguns progressaran ràpidament a una demència i d'altres no ho faran fins al cap de molts anys o mai", indica Horta-Barba, neuropsicòloga de la Unitat de Trastorns del Moviment de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El que sí que s'ha comprovat és que la probabilitat de desenvolupar demència és més alta com més anys faci que el pacient té la malaltia: alguns estudis indiquen que fins al 80 % dels pacients desenvolupa demència després de vint anys d'evolució, recorda la professora col·laboradora de la UOC.

Dificultats d'atenció i alteració de la memòria

Però de què parlem quan ens referim al deteriorament cognitiu? Com es manifesta? Segons els experts, tot i que hi ha molta heterogeneïtat quant al deteriorament cognitiu relacionat amb la malaltia de Parkinson, els treballs científics descriuen principalment dos grans perfils de disfunció cognitiva. Un perfil es caracteritza per alteracions disexecutives en les quals destaquen dificultats atencionals, de solució de problemes o de planificació. Respecte a l'altre perfil de deteriorament cognitiu, va acompanyat d'alteracions en camps com la memòria o les habilitats visuoespacials, i s'associa a una probabilitat més elevada de progressió cap a la demència.

Si ens fixem en les causes, en el primer cas es tracta d'una mena de trastorns que són conseqüència de l'alteració dopaminèrgica característica de la malaltia en diversos circuits cerebrals. No obstant això, en el segon perfil s'han trobat agregats de proteïnes disfuncionals en regions corticals, com ara un nombre més gran de cossos de Lewy i patologia similar, encara que no igual, a la de la malaltia d'Alzheimer, detalla Horta-Barba, que afegeix que en tots dos casos l'edat és el principal factor de risc, de manera que com més edat, més risc.

Detectar qualsevol d'aquests senyals és fonamental, ja que, tot i que actualment no hi ha tractaments farmacològics que puguin combatre la presència d'alteració cognitiva, sí que es pot intentar pal·liar a través de tractaments d'estimulació cognitiva i el seguiment d'un estil de vida actiu i saludable. De fet, l'activitat mental, l'exercici físic i un estil de vida saludable poden ajudar a retardar l'aparició del deteriorament cognitiu.

Com explica la neuropsicòloga experta en malaltia de Parkinson, generalment són els familiars o el mateix pacient qui detecta els canvis, tot i que a vegades siguin només subtils. "Quan es comenten en consulta amb el neuròleg, es recomana fer un estudi neuropsicològic en el qual es pot objectivar i quantificar si aquests canvis hi són i com són. I, a vegades, es poden fer pronòstics de com evolucionaran", manifesta.

A més, altres símptomes no motors que també poden aparèixer són l'apatia, la depressió i l'ansietat, "les freqüències relatives dels quals són elevades i poden complicar l'escenari clínic, per la qual cosa és molt important detectar-los i gestionar-los", indica Andrea Horta-Barba. Concretament, fins al 50 % dels pacients presentaran simptomatologia depressiva en el transcurs de la malaltia, un percentatge més alt que en la població general, recorda l'experta en la malaltia de Parkinson i altres trastorns del moviment, que afegeix que la depressió ve provocada per la disfunció de diversos sistemes, entre els quals destaquen el dopaminèrgic, noradrenèrgic i serotoninèrgic, causats per la mateixa malaltia. Així mateix, no són infreqüents altres alteracions com les al·lucinacions.

Factors protectors

Si en qualsevol malaltia fer un diagnòstic precoç és vital, la malaltia de Parkinson no n'és una excepció. La raó és que quan la malaltia mostra les primeres conseqüències a través de tremolors, lentitud de moviment o falta de memòria, per exemple, ja s'han perdut un gran nombre de neurones. "Sabem que bona part de la simptomatologia és deguda a la disminució de neurones dopaminèrgiques", indica la professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut la UOC.

Respecte a la causa de l'eliminació d'aquestes neurones, l'origen és fonamentalment desconegut, només se sap que l'edat és el factor de risc més clar per al seu desenvolupament. I, tot i que hi ha casos familiars associats a un factor genètic, segons els experts, representen una minoria i, molt sovint, estan associats al desenvolupament de la malaltia en persones més joves.

A herrera a COPE Catalunya hem parlat amb la directora de l'associació catalana del parkinson, Laura Moré (àudio).