L'empadronament. L'accés a un conjunt de drets humans de proximitat

El padró municipal d’habitants és el registre administratiu en què consten els veïns i les veïnes d’un municipi.

Les seves dades constitueixen una prova de residència en el municipi i del domicili habitual. En virtut de la Llei 7/1985, de bases de règim local, els ajuntaments són competents per fer les tasques de formació, manteniment, revisió i custòdia del padró municipal, i han d’emprendre les actuacions i les operacions necessàries per mantenir actualitzats els seus padrons, de forma que les dades que hi constin concordin amb la realitat.

La importància de l’empadronament rau a reflectir la realitat de la població de la ciutat, ja que aquest registre constitueix una fotografia de la ciutadania que ha de ser útil per avançar-se a la planificació de les polítiques públiques del municipi.

Alhora, la inscripció padronal atorga l’estatus de veïnatge i es pot qualificar de metadret, perquè és la porta d’accés al gaudi d’un altre conjunt de drets humans —civils, polítics, econòmics, socials i culturals— com el dret fonamental al sufragi universal, el dret a accedir a la sanitat o el dret a obtenir determinats ajuts.

L’empadronament és especialment útil i necessari per a les persones estrangeres que no tenen regularitzada la situació administrativa al país. Els ajuntaments disposen de mecanismes que permeten empadronar aquestes persones, tot i que no disposin de domicili fix.

L’alta padronal, a més de permetre’ls l’accés als serveis públics, tindrà una afectació directa en els tràmits d’estrangeria dirigits a regularitzar la seva situació al país.

En diverses ocasions, la Sindicatura s’ha referit a la necessitat que tots els municipis apliquin aquestes pràctiques, ja que és conegut que molts ajuntaments posen traves a l’empadronament sense domicili fix.

Les queixes sobre empadronament que arriben a la Sindicatura de Greuges de Barcelona denuncien els següents afers: la manca de resposta i d’eficàcia en la tramitació del padró; l’empadronament de menors d’edat per part d’un progenitor sense el consentiment exprés de l’altre; la denegació d’empadronament; les baixes del registre del padró efectuades d’ofici pel consistori, o els terminis excessius utilitzats per tramitar empadronaments sense domicili fix.

A Herrera a COPE Catalunya hem parlat amb el síndic de greuges de Barcelona, David Bondia (àudio).