La mort programada d'electrodomèstics costa 50 mil euros a cada família

L'obsolescència programa és un fet i és una realitat. A curt termini és molt complicat posar-li fi, és una cosa que fa molt de temps que està implantada amb l'exemple de la bombeta, en la qual que li van posar un cicle de vida en el qual van decidir acotar-lo perquè si no la gent tardaria molt a tornar-hi a comprar i no hi hauria negoci, busca que la gent consumeixi en un període més curt de temps. En l'àmbit electrònic és on l'obsolescència és més notòria, ja que és més fàcil d'acotar-li la vida, mòbils que comencen a fallar a l'any, rentadores que duren poc més d'una dècada, ordinadors irreparables... els fabricants fixen una vida útil cada vegada més curta per als seus electrodomèstics, obligant els consumidors a renovar els seus aparells sovint. Quin impacte tenen aquestes pràctiques en la butxaca dels consumidors? Per a un nucli familiar amb quatre membres la denominada obsolescència programada pot arribar a tenir un cost de fins a 50.000 euros. Aquest és els diners que podria estalviar una llar al llarg dels anys si els aparells estiguessin dissenyats per a durar el màxim temps possible o per a poder ser reparats fàcilment. De mitjana, els electrodomèstics duren entre dos (en el cas d'un mòbil) i dotze anys (rentadores o frigorífics), la qual cosa obliga per exemple a una persona a comprar quatre o cinc rentadores al llarg de la seva vida. Segons els experts, alguns d'aquests productes podrien en realitat utilitzar-se fins a 50 anys.

Parlem amb Carles Garrigues, expert d'informàtic, multimèdia i telecomunicació.