CURIOSITATS
Per què no escoltem els batecs del nostre propi cor?
Alfred López, El listo que todo lo sabe, com cada setmana ens il·lustra sobre curiositats importants i divertides
Madrid - Publicado el - Actualizado
2 min lectura
Com cada dilluns, el nostre Alfred López, 'El listo que todo lo sabe' ens omplirà de nous coneixements i curiositats. Avui parlarem sobre el significat i origen de les expressions:
-Quin és l'origen del terme ‘pordiosero’?
Es coneix com a ‘pordiosero’ a aquella persona sense recursos que viu i se sustenta de demanar almoina. El terme va sorgir en l'Edat mitjana i va començar a utilitzar-se per a fer referència a aquells individus que es guanyaven la vida demanant almoines als altres, ja que aquests utilitzaven l'afegitó ‘per Déu’ amb cada petició: ‘Deme una almoina, per Déu’, ‘Per Déu dele una almoina a aquest pobre captaire’, ‘Per Déu, una almoina’.
-Per què no escoltem els batecs del nostre propi cor?
Excepte comptades excepcions o alguns moments molt puntuals, no escoltem els batecs produïts pel nostre propi cor, quan per norma general amb solo acostar la nostra oïda al pit d'una altra persona som capaces de sentir el seu amb nitidesa.
No el sentim perquè el nostre cervell no es torni boig davant el so continu d'aquests batecs, que es produeixen contínuament al llarg de les 24 hores del dia (evidentment en uns moments accelerat i en uns altres més pausat).
-El curiós i històric origen de enomenar ‘peluco’ al rellotge
Són moltes les persones que utilitzen el terme ‘peluco’ per a referir-se a un rellotge. De fet, molts són els que creuen que aquesta és una paraula sorgida de l'argot juvenil, però, en realitat, després del vocable hi ha una llarga història que ens situa en ple segle XVIII.
En 1728, sota el regnat de Felip V, es va ordenar que a partir d'aquell moment les monedes de 8 escuts (que eren d'or) serien encunyades amb l'escut real en el revers i l'efígie del monarca en l'anvers (fins llavors en aquestes monedes s'havia representat una creu en lloc de la imatge del rei).