Com poden combatre el confinament les persones grans que viuen soles?

El confinament pel coronavirus pot provocar ansietat i depressió a la població en general, però de manera més significativa a gent gran en llars unipersonals. La disminució significativa de les activitats i rutines quotidianes, una baixa estimulació sensorial i una disminució del contacte social poden alterar l'estat anímic dels nostres avis i àvies. 

Els experts alerten que la situació excepcional per la COVID-19 accentua l’aïllament social d’aquest col·lectiu. La soledat presenta riscos propis per a la salut. Si la persona que viu sola acostumava a sortir i a tenir contacte social, l’aïllament pot influir negativament en el seu estat d’ànim, afavorint certs estats depressius, a més, ser població de risc els pot portar a tenir una percepció més negativa de la situació, amb un augment de la sensació de vulnerabilitat i por.

Per a gestionar l’aïllament i reduir l’angoixa ,s’ha de posar el pensament en el demà. Sovint, quan la realitat del moment no és agradable, pensar en el que trobarem quan acabi ens pot ajudar.

Mantenir la comunicació amb familiars i amics també es clau.  Hi ha una part important de la població gran, gairebé el 50% dels més grans de 65 anys, que ja es connecta a internet des de casa seva i en la majoria dels casos ho fan a través del mòbil. Un col·lectiu en què WhatsApp s’ha convertit en l’aplicació preferida i que, per tant, en situacions excepcionals com aquesta, és aconsellable que accentuï l’ús d’aquesta eina com a canal de sociabilització. 

Per als que naveguen per internet, és un bon moment per a entrar en contacte amb comunitats virtuals per a compartir interessos: llibres, cinema, cuina, fotografia, etc. I també és una oportunitat per a aprendre a fer coses noves a través de la xarxa, per exemple, apuntar-se a algun curs de pintura o d’escriptura. 

També és clau planificar les tasques a fer cada dia, encara que moltes puguin ser d’àmbit domèstic. S’ha de procurar seguir unes rutines cada dia: respectar l’horari de llevar-se, d’anar a dormir, dels àpats, entre altres. 

Les tasques domèstiques, més enllà d’ajudar a mantenir la ment ocupada, també són una forma d’exercici físic: fan que les persones es moguin per casa i que circuli la sang. 

I sobretot, cal evitar l’exposició excessiva a informació sobre el coronavirus. Està bé mantenir-se informat, però cal triar mitjans de comunicació contrastats i reservar uns moments concrets per a fer-ho.