Comença l'Atlàntida Film Fest

Víctor Esquirol és crític i analista de cinema (probablement un dels millors del país) i cada divendres ens apropa les estrenes, novetats i festivals de cinema a La Linterna Catalunya.

Avui ens parla de l'Atlàntida film fest que comença la setmana vinent.

Atlàntida Film Fest va néixer fa 10 anys com el primer festival de cinema online i el va fer amb una missió: donar a conèixer al públic les millors pel·lícules internacionals que no trobaven lloc a les sales.

El primer objectiu va ser la visibilitat, el segon: donar prestigi a la finestra d'Internet. Després de superar els 150.000 espectadors i de ser triat Millor Festival d'Espanya pel Ministeri de Cultura (ICAA) en 2015, Atlàntida ha continuat evolucionant i per això ha consolidat una seu física ampliant el format.

Atlàntida no és només un festival de cinema, també ho és de música i de conferències que giren al voltant d'un projecte: Europa.

Atlàntida és un festival que pren el nom d'un continent perdut i el fa amb una programació totalment gratuïta a Palma i a un preu simbòlic en Internet convidant així a l'espectador a reflexionar sobre la realitat europea.

La segona edició a Palma i la setena online va superar amb escreix les xifres del seu primer any, un 40% més d'espectadors en les projeccions i més de 53.000 espectadors en Internet.

Avui, Víctor Esquirol, ens parla de dues de les pel.lícules del festival

-No creas que voy a gritar

Un home de 45 anys viu aïllat en un poble alsacià de muntanya. Només, després de la ruptura de la relació que un dia li va portar fins allí, la seva única sortida és el visionat continuat de pel·lícules de totes les èpoques (d'Eastwood a Bonello, de Carpenter a Von Sternberg).

El seu crit de desesperació, el seu missatge de nàufrag, es mostra a través d'aquests films que degluteix de manera compulsiva a raó de tres, quatre o cinc per nit. Cinema compost per fragments d'uns altres, el Cinema com a salvació i condemna, com a objecte romàntic definitiu.

Frank Beauvais compon un impressionant collage d'imatges, un catàleg imperdible per als qui hagin conegut de prop la solitud i hagin fugit d'ella a través del Cinema.

-Adoration

Paul, un noi de 12 anys, viu amb la seva mare en una institució en la qual ella treballa com a infermera. Quan coneix a Gloria decideix fugir amb ella.