Creix La inversió en computació afectiva. La IA que entén les nostres emocions.

Redacción digital

Madrid - Publicado el

3 min lectura

A ningú no li agrada veure patir un nen. Encara menys als seus progenitors. Per això molts pares i mares eviten que els seus fills es frustrin avançant-se a les seves possibles equivocacions. Però les bones intencions dels pares poden estar abonant el camí per a aconseguir justament el contrari. «Intentar tapar o negar emocions com ara la confusió, la tristesa o la ira no fa que aquestes desapareguin. De fet, compleixen la seva funció, ja que parlen del desig de l'infant. Quan els nens se senten respectats, escoltats i estimats (fins i tot enmig de la confusió, la tristesa i la ira), al final són capaços de saber com elaborar i integrar aspectes difícils o complexos de manera sana i significativa», assenyala Marta Reinoso Bernuz, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

La seva opinió coincideix amb la conclusió d’un estudi sobre com influeixen els pares sobreprotectors en el desenvolupament de l'infant. La recerca, publicada a Developmental Psychology, va analitzar l'evolució de 422 nens i nenes en les interaccions amb els seus pares durant 8 anys. Una de les observacions dels investigadors va ser que quan els pares sobreprotegien els nens sense donar-los l'opció que resolguessin les seves pròpies dificultats els fills tenien problemes per a gestionar les seves emocions, cosa que té conseqüències com ara la intolerància a la frustració, entre altres.

«Cal deixar que els nens s'equivoquin i que visquin l'error com una cosa natural», afirma Amalia Gordóvil Merino, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. «Aprenem a caminar caient una vegada i una altra, de manera que ens hauríem de preguntar per què ens entestem a eliminar l'error de les nostres vides. En fer-ho, enviem sense voler missatges com ara "tu no ets capaç de fer-ho", cosa que contribueix a una baixa autoestima i més dependència dels pares. Per contra, les equivocacions ens permeten aprendre i reconduir situacions», afegeix.

A ningú no li agrada veure patir un nen. Encara menys als seus progenitors. Per això molts pares i mares eviten que els seus fills es frustrin avançant-se a les seves possibles equivocacions. Però les bones intencions dels pares poden estar abonant el camí per a aconseguir justament el contrari. «Intentar tapar o negar emocions com ara la confusió, la tristesa o la ira no fa que aquestes desapareguin. De fet, compleixen la seva funció, ja que parlen del desig de l'infant. Quan els nens se senten respectats, escoltats i estimats (fins i tot enmig de la confusió, la tristesa i la ira), al final són capaços de saber com elaborar i integrar aspectes difícils o complexos de manera sana i significativa», assenyala Marta Reinoso Bernuz, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

La seva opinió coincideix amb la conclusió d’un estudi sobre com influeixen els pares sobreprotectors en el desenvolupament de l'infant. La recerca, publicada a Developmental Psychology, va analitzar l'evolució de 422 nens i nenes en les interaccions amb els seus pares durant 8 anys. Una de les observacions dels investigadors va ser que quan els pares sobreprotegien els nens sense donar-los l'opció que resolguessin les seves pròpies dificultats els fills tenien problemes per a gestionar les seves emocions, cosa que té conseqüències com ara la intolerància a la frustració, entre altres.

«Cal deixar que els nens s'equivoquin i que visquin l'error com una cosa natural», afirma Amalia Gordóvil Merino, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. «Aprenem a caminar caient una vegada i una altra, de manera que ens hauríem de preguntar per què ens entestem a eliminar l'error de les nostres vides. En fer-ho, enviem sense voler missatges com ara "tu no ets capaç de fer-ho", cosa que contribueix a una baixa autoestima i més dependència dels pares. Per contra, les equivocacions ens permeten aprendre i reconduir situacions», afegeix.

Si els pares no tornen a l'escola a buscar el quadern de deures que el nen s'ha oblidat a la classe, o deixen que acabi sense ajuda un collage imperfecte encara que el resultat s'allunyi del que s'ha plantejat, l'estan ajudant a créixer i desenvolupar-se. Segons els especialistes, actuar d'aquesta manera comporta aquests cinc beneficis:

Parlem amb a

Programas

Último boletín

12:00H | 23 DIC 2024 | BOLETÍN