Els sectors immobiliari i judicial demanen al Govern mesures contundents contra l'okupació

El Col·legi Oficial d'Agents de la Propietat Immobiliària (COAPI) de Barcelona i l'Associació d'Agents Immobiliaris de Catalunya (AIC) han analitzat el fenomen actual d'okupació d'habitatges que s'està produint a Espanya en general i a Catalunya en particular.

Es tracta del primer de dos webinars que seran celebrats al voltant d'aquesta problemàtica. Al setembre es durà a terme una segona sessió a la qual es convidarà a diversos representants de l'Administració.

L'esdeveniment ha comptat amb una àmplia representació de les diferents parts implicades en la matèria.

“Hi ha okupacions que són realitzades per gent sense llar que no té res a perdre, però també existeixen grups de joves organitzats que veuen en aquesta mena d'accions una manera d'independitzar-se i fins i tot de realitzar activitats delictives”. Ens explica Montserrat Junyent, responsable d'assessoria jurídica “compten amb el suport d'associacions i organitzacions que tenen com a objectiu ocupar habitatges de manera il·legal”.

Ha posat el focus en l'augment de casos que ha denominat ‘okupacions ideològiques’, grups ciutadans que tracten enfrontar-se a fons o entitats que operen amb edificis sencers en barris de grans ciutats. “Els okupes demanen moltes vegades una quantitat per marxar, i els propietaris, moltes vegades, pagan perquè busquen una solució ràpida al tema i així comença la roda”, ha indicat.

En la mateixa línia, Montserrat Junyent ha afegit que “la legislació ha anat evolucionant en els últims anys, sobretot a partir de juny de 2018, quan es va introduir de manera concreta la facilitació de la desocupació d'habitatges”. No obstant això, la responsable d'Assessoria Jurídica de la AIC i del COAPI de Barcelona ha puntualitzat que la legislació “tampoc està sorgint l'efecte desitjat ni està permetent als Tribunals l'accelerar aquests processos”.

Junyent destaca també que “el TC no ha donat cobertura a l'ocupació il·legal, el dret a triar residència i a un habitatge digne”, per la qual cosa “no és un dret absolut que habilita per a ocupar qualsevol habitatge, és un dret que ha d'exercir-se dins dels límits de la Llei”. Conclou.