Les claus de la nova llei de l'habitatge: com afectarà llogaters i propietaris

Aquests són els punts principals que es trobaran llogaters i propietaris, quan s'aprovi definitivament la llei.

Quant podran pujar els lloguers cada any?

L'IPC deixa de ser l'índex de referència per apujar els lloguers anualment perquè, segons l'acord, "ha demostrat ser un índex que pot generar en pocs mesos fluctuacions enormes amb augments esbojarrats que encareixen sense límit les rendes de lloguer".

Durant el 2023, s'aplicarà el límit del 2% en vigor des del març, una de les mesures anticrisi adoptades, tot i que alguns propietaris han intentat saltar-s'ho. Durant el 2024, el límit serà del 3%. En endavant es crearà un nou índex que serà "més estable i inferior a l'evolució de l'IPC".

Quin límit pot tenir el lloguer? Hi ha lloguers màxims?

Es podran aplicar limitacions al preu dels lloguers en tots els habitatges que es trobin "en àrees de mercat tensionat". S'establiran uns criteris objectius per determinar els llocs on els preus de la vivenda estan disparats.

Això s'aplicarà independentment de qui sigui el propietari, tant si és un gran tenidor com una persona que només tingui un pis que ha posat de lloguer.

A més, afecta els contractes que ja estiguin en vigor i els nous, que entrin per primera vegada al mercat de lloguer.

Hi ha el mateix límit per a grans i petits propietaris?

No. Segons el document els límits dependran de la modalitat de contracte i propietat, "mitjançant la indexació a la renda anterior en vigor per als petits propietaris i mitjançant l'aplicació de l'índex de contenció de preus per als grans tenidors".

En aquestes àrees, els petits propietaris no podran pujar el lloguer respecte al contracte anterior quan renovin i els grans tenidors fins i tot hauran d'abaixar aquests preus en cas que siguin superiors als que fixi l'índex de referència que s'estableixi zona per zona.

Què és una zona tensionada?

Es declararà una zona tensionada quan es compleixi una d'aquestes dues condicions:

- Que la càrrega mitjana del cost de la hipoteca o del lloguer més les despeses i subministraments bàsics superi el 30% de la renda mitjana de les

llars de la zona

- Que el preu de compra o lloguer de l'habitatge hagi augmentat almenys 3 punts per sobre de l'IPC durant els cinc anys anteriors a la declaració d'àrea tensionada.

Què és un gran tenidor?

Dependrà del que fixi la comunitat, quan tingui competències en habitatge, com és el cas de Catalunya.

Però, amb aquesta llei, les persones físiques o jurídiques que tinguin 5 o més immobles en àrea tensionada es podran considerar grans tenidors i s'aplicaran mesures concretes per a aquest tipus de propietaris amb l'objectiu de "reduir l'especulació i l'acaparament d'immobles que practiquen fons voltor i altres fons d'inversió".

Qui haurà de pagar les despeses de gestió?

La llei també deixa clar que a partir d'ara seran sempre els propietaris els que hauran de pagar els honoraris de la immobiliària quan es lloga un pis, i mai l'inquilí. Això farà que no calgui desemborsar tants diners d'entrada, quan es lloga habitatge.

El llogater ha d'assumir altres despeses?

Si no està pactat prèviament, es prohibeix augmentar les rendes de lloguer per mitjà de noves despeses, que obligarien els llogaters a abonar despeses de comunitat, taxes d'escombraries o qualsevol altra no atribuïble a l'inquilí.

Quins canvis afecten els desnonaments?

Queden prohibits els desnonaments sense data i hora predeterminada, una demanda històrica dels moviments implicats.

També s'inclouen noves pròrrogues en els procediments de llançament, que ajornaran els processos més de 2 anys, i s'estipula l'accés obligatori als procediments de solució extrajudicials per a les persones vulnerables.

A més, les comunitats podran articular mecanismes propis de mediació i alternativa habitacional. Es podran utilitzar els fons dels plans estatals d'habitatge a oferir alternatives per a persones en risc de desnonament mitjançant lloguers socials bonificats, reallotjaments de persones en situació de vulnerabilitat o qualsevol altra política que tingui com a objectiu oferir alternativa habitacional a aquestes persones i famílies.