Per què seure a terra millora la salut i pot servir per avaluar la nostra condició física

Gairebé una tercera part de la nostra vida la passem estirats dormint, i bona part de la resta estem asseguts en tota mena de mobles, sobretot cadires. Especialment, les persones que tenen vides molt sedentàries, cosa que acostuma a perjudicar-les i contribueix a escurçar-los la vida. En aquest sentit, s'han estudiat molt bé les conseqüències que té el sedentarisme per a la salut cardiovascular, però força menys els perjudicis per a la musculatura i l'esquelet.

Seure a terra i aixecar-se com a test de longevitat

Un equip de científics del Brasil va idear fa anys un test senzill per avaluar-ho: van demanar a 2.000 persones d'entre 50 i 80 anys que s'asseguessin a terra i s'aixequessin.Van valorar del 0 al 10 l'habilitat de cadascú, puntuant més alt les persones que eren capaces de fer-ho sense fer servir les mans ni recolzar-se enlloc, i també sense perdre l'equilibri.6 anys després van comparar les puntuacions de les 159 persones que havien mort, i van veure que hi havia una correlació molt significativa: com menys puntuació, menys esperança de vida.

Discutible científicament, recomanable com a prova personal

Les conclusions científiques del test són discutibles, perquè la mostra era esbiaixada -només persones de procedència europea, de classe alta i amb bona salut- i a més no van analitzar les causes de les morts.

Però, malgrat això, Clara Bergé , Fisioterapèuta considera que és molt recomanable fer-lo, perquè evidencia de manera molt eficaç la condició física de la persona: "Si avalues el test, és molt complet, perquè estàs valorant la força, l'estabilitat i la flexibilitat de la persona, són valors que poden donar una visió molt aproximada de la funcionalitat de la persona."De tota manera, és un test que la majoria de persones dels països occidentals no poden pretendre fer amb bona puntuació les primeres vegades, perquè no estan acostumades a seure a terra.

Seure massa en cadires, un mal hàbit occidental

Bergé afirma que el problema és cultural, perquè la majoria de situacions de la vida quotidiana estan pensades per estar asseguts, i trobem seients a tot arreu, fins i tot per anar de ventre:"A Europa, el costum és que, quan els nens comencen a anar a l'escola, ja els asseiem en una cadira, estem educats així, fins i tot per anar al wàter. En canvi, per exemple, si vas la Xina, ja no hi ha seient per anar al wàter."

Els perjudicis del sedentarisme

Segons aquesta fisioterapeuta, és una bona recomanació, però que en el fons del que es tracta és de moure's i canviar sovint la posició del cos:"Quan estem molta estona en una posició, hi ha compressió de les artèries, dels nervis, de les venes, dels vasos limfàtics, tot això." Al final estar assegut moltes hores dia rere dia acaba produint disfuncions, i apareixen dolors a l'esquena, sobretot lumbars, però també cervicals, i als genolls i a les espatlles principalment.

Bergé explica que li arriben persones que creuen que els dolors que tenen són causats no pel sedentarisme, sinó per activitats físiques intenses que han fet al llarg de la vida:"A vegades, la gent es pensa que té els genolls fotuts perquè va córrer molt quan era jove. Tindràs fotuts els genolls si els has tingut molta estona a 90 graus, mantinguts en aquesta posició, i la rigidesa sorgirà d'aquí, no d'haver corregut quan ets jove."