Una eina ajudarà a decidir la data de caducitat i la de consum preferent dels aliments

Una tercera part dels aliments produïts anualment al món es malbaraten . Segons la UE, el causant del 10% del malbaratament alimentari és el marcatge de les dates de consum preferent i de caducitat, que fa que es descartin aliments tot i ser aptes per al consum. L’experiència de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) en alguns projectes evidencia que les empreses elaboradores d’aliments sovint no disposen de criteris clars ni d’una metodologia per establir la data de consum preferent i que la durabilitat establerta en aliments no peribles moltes vegades no obeeix a criteris científics. Això provoca que es llencin aliments quan encara són segurs i aptes per al consum. Per posar-hi remei, l’IRTA posa en marxa el projecte BESTDATE, que donarà com a resultat principal una eina basada en criteris científics perquè les empreses alimentàries i les autoritats competents puguin establir la data de marcatge adequada per a cada aliment. A més, en el marc del projecte es donaran recomanacions sobre la tipologia d’estudis per establir-ne la durada.

«En la definició de la data de consum preferent, de vegades, es dona prioritat als requisits comercials de la logística i la distribució i no als científics, que consideren els factors que determinen la seguretat i la qualitat dels aliments durant la seva vida útil», explica Maria Dolors Guàrdia, investigadora de l’àrea d’Indústries Alimentàries de l’IRTA i responsable del projecte. «No tots els aliments caduquen; segons la normativa vigent, només caduquen aquells que poden contenir microorganismes patògens que durant la vida útil de l’aliment puguin créixer i/o produir toxines i, per tant, poden suposar un risc per a la salut del consumidor», recorda la investigadora. Quant a la durabilitat dels productes, aquesta «ha d’utilitzar una base científica», assenyala.

L’any 2020, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va fer pública una guia amb els criteris per establir la tipologia de data que correspon a un aliment. Segons Guàrdia, però, «hi ha moltes empreses que desconeixen o tenen dificultats per interpretar-la». A això cal afegir-hi que la majoria d’empreses petites catalanes no compten amb tècnics qualificats i/o una infraestructura que els permeti establir la data de consum preferent amb criteris objectius.

Dins del projecte BESTDATE, es dissenyarà una eina de suport en la presa de decisions disponible en línia, fàcil d’utilitzar i de caràcter interactiu. Basada en l’arbre de decisions de la guia de l’EFSA, integrarà els criteris i els factors que determinen la data de marcatge que ha de dur un aliment, i aportarà els criteris científics sobre els quals decidir si un producte ha de dur data de caducitat ?per les implicacions en seguretat alimentària? o si, contràriament, la data apropiada és la de consum preferent. A més, es facilitarà a les empreses del sector alimentari una guia metodològica per realitzar els estudis que permeten establir la data de consum preferent a partir de la identificació dels factors que limiten la qualitat del producte i dels paràmetres per monitorar-ne la qualitat durant la vida útil mitjançant les analítiques fisicoquímiques o sensorials corresponents. «Moltes de les eines d’aquesta guia estaran basades en l’anàlisi sensorial i faran que sigui més senzill establir la data en què el consumidor ja no accepta la qualitat sensorial del producte mitjançant criteris cientificotècnics», explica Guàrdia. La versió beta de l’eina l’avaluaran PIMES i microempreses, així com l’autoritat competent i està previst que estigui disponible en català, castellà i anglès al 2024.

Data de caducitat vs. de consum preferent

La majoria de productes microbiològicament molt peribles o frescos com són la carn, el peix o la llet fresca, tenen data de caducitat. Això vol dir que si es consumeixen depassada aquesta data, poden suposar un perill immediat per a la salut de la persona que els consumeix. En canvi, altres productes no peribles com les llegums seques, la pasta seca, les conserves o les galetes tenen data de consum preferent, que és la data fins la qual l’aliment manté les seves propietats específiques quan s’emmagatzema de forma correcta. És a dir, es poden consumir un cop depassada la data i segueixen sent segurs per al consum, i només se’n pot veure afectada la qualitat sensorial.

L’impacte ambiental del malbaratament alimentari

S’estima que a la UE es malbaraten 88 milions de tones d’aliments a l’any ?l’equivalent a mig quilogram per habitant i dia?, que en la seva producció i distribució han generat 170 milions de tones de CO2 i han gastat 261 milions de tones de diferents recursos. Les dades disponibles indiquen que, a Catalunya, es malbaraten 35 kg d’aliments per persona i any, la qual cosa implica unes pèrdues de 841M€ anuals o 112 € per persona i any. En emissions de gasos d’efecte hivernacle, equival a més de 520 mil tones equivalents de CO2.