Xifren els incompliments i discriminacions cap a persones amb discapacitat intel·lectual

El temps mitjà d'espera per accedir a un recurs residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual és de 22 mesos, segons dades recollides entre el 2015 i el 2020; una mitjana que augmenta fins als 32 quan el tipus de suport necessari no està concretat.

És només una de les conclusions d'un informe impulsat per Dincat, una entitat que agrupa 300 entitats que treballen amb aquest col·lectiu, i Granés Fundació. Ha estat la primera vegada que s'han recollit dades de forma sistemàtica sobre la realitat de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya. L'autora, Ariadna Fitó, ha parlat de les dificultats per recollir les dades: "Sembla que s'hagin invisibilitzat expressament."

I això tenint en compte que 1 de cada 100 persones a Catalunya té una discapacitat (79.000 persones) i que en els últims cinc anys, l'única discapacitat que augmenta és la intel·lectual. Hi ha més molts més homes (60,7%) que dones (39,3%) i més de la meitat són més joves de 35 anys.

Segons les entrevistes que s'han fet per fer l'estudi, el 53% dels discapacitats intel·lectuals assegura que no ha triat on viure ni amb qui. Només el 9% viu sol o en parella.

No ajuda, sens dubte, que la llista d'espera per accedir a un centre residencial s'enfili a 1.076 sol·licituds, i per entrar a un centre residencial, l'espera augmenta fins a 2.037 peticions.

Els autors de l'estudi denuncien, a més, que hi ha un fort desequilibri territorial pel que fa a l'oferta de serveis residencials arreu de Catalunya. Barcelona és on hi ha més llista d'espera. Només a tres comarques se supera el 50% de cobertura de les necessitats reals. A Tarragona és on menys cobertura hi ha tot i que és el territori amb més població amb discapacitat intel·lectual reconeguda.

L'informe també alerta de la "sobremedicalització" del col·lectiu: el 78% pren cada dia fàrmacs, alguns dels quals no tenen prescripció mèdica. De mitjana, prenen quatre medicaments al dia.

Cada cop es diagnostiquen més discapacitats intel·lectuals en edats primerenques gràcies als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP). En l'última dècada, però, el nombre d'hores concertades ha augmentat el 12% mentre que el nombre de nens atesos ha pujat 44%. Això es tradueix en llistes d'espera i menys hores d'atenció i més allunyades que el que recomana i exigeix la cartera de serveis socials.

El 42% de les persones amb discapacitat manifesten que no han pogut assistir a l'escola, institut o centre de formació que els agradaria i el 59,6% expressen que no podran continuar estudiant després de l'escolarització obligatòria per falta de suports.