Cinc claus per a ser competent digital

La necessitat de ser competents digitals, de saber utilitzar i gestionar la tecnologia, és «imperiosa». Així ho afirmen expertes en aquest àmbit, que recalquen que, encara que abans de la pandèmia ja existia una desigualtat digital, la crisi sanitària ha fet evidents les «esquerdes» en moltes llars. Un estudi del Centre Reina Sofia marca com «molt baix» el nivell de competència digital de la meitat de les famílies desfavorides espanyoles, i situa en un 14% els joves no universitaris que no tenen internet a casa o dispositius suficients. El 8% de la població, segons un informe del Govern, mai ha utilitzat la xarxa.

«S'estan fent esforços per minimitzar la bretxa, però s'ha posat de manifest la necessitat imperiosa de digitalitzar-nos», afirma Teresa Romeu, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) a Migdia a COPE Catalunya.

No obstant això, la competència digital no suposa només «conèixer les eines», sinó també «saber usar la tecnologia adequada en cada situació», afirma Montse Guitert, també docent d'aquests estudis. L'administració ha de «crear escenaris favorables» perquè la ciutadania es vegi capaç d'adquirir i gestionar aquests coneixements, suggereix la docent.

En el sector educatiu és fonamental abordar aquest repte, ja que, segons un estudi de l'OCDE, al voltant d'un 40% dels docents europeus no es consideraven preparats per a utilitzar tecnologies digitals, i més d'un terç dels estudiants de 13 i 14 anys no posseïen un nivell bàsic de competència en aquest àmbit, en dades d'un informe de la Unió Europea.

També en l'àmbit laboral ha d'avançar-se, sosté l'experta, per a poder afrontar la «transformació digital» que s'ha accelerat amb el coronavirus.

«La manera de relacionar-nos, d'accedir a la informació i de comunicar-nos és una realitat que va més enllà del simple ús de la tecnologia i que es converteix en un sistema de relació social, professional, acadèmica», insisteixen les expertes, que consideren que és fonamental, a més de la formació, tenir una «visió crítica».

Qualsevol de nosaltres pot disposar d'un telèfon mòbil, un ordinador o una tauleta i fins i tot saber manejar-los, però ser competent digital és molt més. Per a adquirir els coneixements necessaris, aposten per incorporar els vessants metodològica i tecnològica. «Només abordant les dues cares de la mateixa moneda garantim la seva plena adquisició i empoderem a la persona sobre el perquè d'usar una determinada eina», afirma Teresa Romeu.

Els punts claus de les competències digitals

1- Ser flexibles i curiosos. «Atès que les tecnologies evolucionen constantment, ens situem en un escenari de constant canvi», explica Guitert, qui descarta l'adquisició d'un coneixement inamovible i permanent.

«Necessitem persones que s'adaptin al canvi contínuament, amb capacitat i actitud per a innovar de manera constant, que es qüestionin les coses i reflexionin sobre elles», afegeix Romeu, que assenyala que les persones amb aquestes competències són curioses i «exploren» les noves tecnologies i les integren en el seu dia a dia.

2- Superar les tres bretxes digitals: accés, ús i qualitat d'ús. Les docents reclamen que l'administració ajudi a superar les bretxes d'accés a la tecnologia, però també les d'ús i qualitat d'ús. Opinen que és en l'àmbit laboral on més es detecten aquestes dues últimes.

La persona treballadora compta amb els mitjans necessaris per a la seva labor, però no té els coneixements adequats. «És fonamental abordar la formació i l'actualització», explica Guitert.

3- Aplicar i compartir. La persona competent digitalment utilitza les TIC per a «expressar la seva creativitat i millorar la seva actuació professional». I no sols ho fa de manera individual, sinó que també és capaç de «connectar, comunicar i col·laborar» amb altres persones en entorns digitals. En aquests escenaris virtuals, apunten les professores, té una «actitud digital cívica» i, coneixent els riscos de la tecnologia, pot «protegir les seves dades personals i prendre mesures de seguretat apropiades».

4- Actualitzar-se en col·laboració i usant canals diversos. No fa falta adquirir les competències digitals en un escenari digital, encara que podria ser l'òptim, apunten les expertes. «El compartir els nostres dubtes amb col·legues, per exemple, ens permet aprendre entre iguals a partir del context on tenen la seva aplicació aquestes competències digitals», posen com a exemple.

«Podria semblar obvi que l'actualització de les competències digitals hauria de ser vehiculada a través d'una formació en línia, però considerem que els canals han de ser com més diversos millor», explica Romeu.

Així, enumera que les competències digitals s'adquireixen per cursos en línia, en una jornada presencial, en un congrés, en una tertúlia amb amics, utilitzant recursos oberts en internet, etc.: una infinitat d'oportunitats d'aprendre i posar en comú en qualsevol entorn «familiar, social i laboral». «L'aprenentatge no és individual, sinó que s'aprèn entre iguals de manera col·laborativa i en diferents contextos», conclou Guitert.

5- Personalització. Les professores adverteixen que no totes les persones requereixen unes mateixes competències digitals. El que és «obvi», diu Guitert, és que actualment «tots necessitem un nivell». A partir d'aquest mínim, «global», cadascun pot avançar cap a la «especialització» en una competència o una altra. Una de les raons és la laboral, depenent dels àmbits professionals. «L'actualització ha de donar resposta a les necessitats reals de cadascun», argumenta Romeu.

La pandèmia també ha servit de revulsiu per a moltes persones en la digitalització. Així ho va constatar la Comissió Europea, que ha realitzat una consulta pública, en la qual el 95% dels entrevistats considera que la crisi sanitària ha suposat un «punt d'inflexió» en aquests coneixements.

Més del 60% es va enorgullir d'haver millorat les seves capacitats digitals i més de la meitat va mostrar la seva intenció d'ampliar-les. Així doncs, es compleix la màxima que tenen les expertes: «formar-se i actualitzar-se constantment».