La dificultat per emancipar-se: "trobo que em fan fora del meu barri"

Avui dia, ni la feina estable ni els estudis són garantia de poder accedir a un habitatge a Espanya

L'edat d'emancipació dels joves espanyols ha augmentat més d'any i mig en l'última dècada i se situa ja en els 30,3 anys, nou anys més tard de l'edat a la qual deixen la llar familiar els joves finlandesos o suecs. Així ho informa l'últim informe d'Eurostat sobre quan abandonen els joves europeus la llar dels seus pares, que situa a Espanya com el quart país, juntament amb Bulgària.

De trenta cap amunt

En concret, les edats mitjanes més altes a les quals joves se'n van de casa es van registrar a Croàcia (33,4 anys), Eslovàquia (30,8), Grècia (30,7), Espanya i Bulgària (30,3).

Per contra, els països on els joves inicien abans la seva vida independent són els nòrdics: Finlàndia (21,3), Suècia (21,4), Dinamarca (21,7) i Estònia (22,7). La mitjana a la Unió Europea és de 26,4 anys.

Però, se'n vagin abans o després, a tots els països s'observa que els homes surten de casa dels seus pares més tard que les dones. De mitjana, els europeus ho fan als 27,3 anys i les europees als 25,4. De fet, en un total de nou països els homes marxen una vegada han entrat en la trentena (Croàcia, Bulgària, Grècia, Espanya, Eslovàquia, Itàlia, Malta, Eslovènia i Portugal) mentre que només les croates esperen fins a aquesta edat.

La dificultat de l'emancipació a Espanya

En el cas espanyol, l'últim Observatori de l'Emancipació que elabora el Consell de la Joventut ja subratllava que "les persones joves a Espanya no poden emancipar-se fins que deixen de ser joves”. I apuntava que no és només per la taxa d'atur, com ocorria en altres èpoques, sinó perquè ni tan sols tenint treball o estudis superiors tenen garantit poder accedir a un habitatge o deixar d'estar en risc de pobresa.

Els joves continuen retardant l'edat d'emancipació fins als 30 anys, la més alta de les últimes dues dècades, i quan fan el pas han d'emprar més del 80% dels seus ingressos a pagar el lloguer d'aquest habitatge si volen viure en solitari.

Treballar no garanteix trobar un pis

Per què és gairebé impossible emancipar-se a Espanya? L'informe destaca que, lamentablement, tenir ocupació no és suficient per a poder accedir a un habitatge a Espanya. Malgrat que el salari mitjà d'una persona jove va pujar un 4,6%, establint-se en els 13.079,19 euros nets a l'any (o 1.089,93 euros nets al mes), el preu dels habitatges per llogar el va fer un 7,55%. El lloguer mitjà d'un habitatge és de 912 euros. És a dir, una persona jove hauria de dedicar el 83,7% del seu sou.

A més, cal tenir en compte les despeses habituals: 141 euros de mitjana per als rebuts d'aigua, llum i gas, etc.). És a dir, la suma total dona 1.053 euros al mes, el 96,6% del seu sou. Al jove que s'emancipa només li queden 36,93 euros per a adquirir aliments, comprar roba i gastar en oci, “una cosa completament inassumible”, subratlla l'Observatori.

L'informe recull també que dos de cada cinc joves amb estudis superiors tenien un lloc de treball que requeria una menor formació que la seva.

En 2022, el 30,2% de les persones joves es trobaven en risc de pobresa o exclusió social; dels quals tenien treball, un cada 5 es trobaven també en aquesta situació, destaca l'informe del segon semestre de 2022 realitzat amb xifres de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE), el Banc d'Espanya i Eurostat.

Així doncs, aquest context fa que una de cada tres persones joves que viuen de lloguer es vegin obligades a fer-ho en un habitatge compartit o, un cop emancipades, tornar a casa.