Els reptes de l'educació catalana pel curs vinent

L'educació va en evolució, la societat avança i les maneres d'ensenyar també, però a vegades fa la sensació que l'educació és immobilista. Parlarem amb l'Albert Sangrà, catedràtic d'educació i professor dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC.

-Fa la sensació que l'educació s'ha d'educar per poder-ho fer de manera efectiva?

Si, a vegades fa la sensació que estem com en una mena de bucle en el qual sempre diem que l'educació ha de donar resposta a problemes que genera la mateixa educació, però no sempre és cert, a vegades tenim una imatge equivocada. Per exemple, l'any 2020 la taxa d'abandonament escolar inicial va ser la més baixa de la història. Cada any augmenta el percentatge de persones que arriba a l'educació superior, l'any passat va ascendir a 44,8% entre els de 30-34 anys. I l'11% entre 25-64 anys va seguir alguna classe de formació, per tant sí que avancem. Sí que és veritat que en alguns àmbits l'educació potser no ha progressat el necessari com exigien alguns canvis que hem tingut externament en el mateix sistema.

Estar clar que sempre tenim reptes i els sintetitzaria en tres línies bàsiques que ens poden orientar, hem de respondre a les preguntes de sempre, les preguntes no canvien, el que sí que canvien són les respostes degut al moment històric en el qual vivim a la nostra societat. La primera pregunta és el perquè ensenyem i perquè eduquem i aquí el repte seria educar per la incertesa que hi ha especialment en aquests moments on volem respostes clares, però estem en una situació en el que la incertesa és allò que mana per tant hem d'educar perquè un mateix es pugui gestionar en aquesta situació. Cal tenir present que estem educant persones no només professionals, de vegades sembla que el repte només és per la feina, però no és només això necessitem professionals que sobretot siguin persones perquè si no tenim uns components poc ètics en la forma de desenvolupar les diferents professions.

La segona pregunta és que ensenyar, hem d'identificar i dissenyar la classe d'educació que necessitarem en el futur i això és molt difícil perquè no ho sap ningú. Hem d'identificar els senyals que ens poden permetre caminar cap aquesta direcció, però a mesura que caminem cap aquesta direcció nosaltres mateixos l'anem marcant i això és perillós, perquè a vegades ens diem a nosaltres mateixos que el futur és d'una determinada manera perquè simplement voldríem que ho fos perquè potser no ho serà així.

Hem de tenir en compte també la dimensió digital dels alumnes en aquest procés de transformació que estem vivint no podem obviar que els alumnes tenen també no només una dimensió física i presencial sinó una dimensió digital per tant l'escola en l'educació han de tenir en compte la dimensió digital que tenen els alumnes i a més a més incloure l'educació no formal en aquesta qüestió educativa tenint en compte tot el que poden aportar altres organitzacions o els museus a l'educació, no els hem de deixar de banda sinó integrar-los.

La tercera pregunta és com fer-ho, aquí tenim aspectes que ens marquen molt determinadament, com per exemple, com desenvolupar models i escenaris educatius que siguin equitatius. De vegades desenvolupem escenaris en els quals l'equitat brilla per la seva absència, han de ser escenaris equitatius on aprendre a utilitzar millor la tecnologia.