Migdia a COPE Catalunya

Avui, a Migdia a COPE Catalunya, hem tractat els següents temes:

-Les noves restriccions que tornen a afectar el sector de l'hostaleria

Ja tenim sobre la taula les noves mesures del PROCICAT i hi ha una tímida relaxació que es pot entendre per qüestions víriques, però econòmicament continua amb unes xifres que no són bones i que no pronostiquen un bon final per molts restaurants o persones que es dediquen a l'hostaleria. El PROCICAT ha recuperat les colònies, manté el grup bombolla, classes presencials per segon d'universitat, les botigues grans hauran de reduir l'espai comercial a 400 metres quadrats, però avui parlarem de l'hostaleria i ho farem amb el senyor Francesc Pintado de l'associació d'empresaris d'Hostaleria de Tarragona.

Ha canviat molt la situació?

Francesc P. "Ha canviat, però per nosaltres en negatiu, per què les darreres reunions ens van donar certa esperança a què hi hagués un afluixament de mesures. Però la restauració i els hotels, de moment, seguiran amb les mateixes restriccions. Continuem una setmana més amb el mateix drama i és moltíssim quan hi ha desesperació econòmica.

-L'empatia, la qualitat millor valorada per les empreses

Si hem de mirar la part positiva d'aquesta tragèdia què tenim a sobre, aquesta crisi és pandèmica tant de salut com econòmica es veurà que tot va evolucionant i possiblement tots aquests confinaments va forçar digitalitzar a marxes forçades la implementació del teletreball. Les empreses busquen altres qualitats en aquesta situació són molt valorades com l'empatia. Per saber com hem evolucionat i hem arribat fins aquí parlarem amb la Clara Selva professora dels estudis de psicologia de la UOC.

L'empatia ara mateix és un valor en alça?

Carla S. "Malauradament la situació contextual que ens està tocant viure ens ha portat haver-nos de posar més que mai en la pell de l'altre i finalment és la base de qualsevol pacte social. En els moments complicats com els que estem vivint actualment amb la pandèmia l'empatia ens està permetent unir més a les persones amb un interès mutu.

-Noves protestes contra les autopistes urbanes

Hi ha hagut protestes en diferents ciutats de Catalunya que de mica en mica va creixent sobretot amb un objectiu clar què és la contaminació atmosfèrica i acústica de les ciutats. Aquesta protesta ha crescut en cent ciutats catalanes contra les autopistes urbanes. Parlarem d'aquesta situació amb el Guille López que és portaveu d'Eixample Respira.

A què li diem a autopista urbana?

Guille López "Nosaltres li diem autopista urbana al que molts veïns de Barcelona i Catalunya ens ho trobem quan sortim al carrer. Són aquests carrers que en realitat no ho són, sinó que són autopistes amb més de dos carrils de circulació per a cotxes o en l'espai dedicat al vianant el verd, també es troben reduïts. Són aquests carrers dissenyats per moure el màxim de cotxes i que no són compatibles amb la vida."

-El curioso origen etimológico del término ‘abuchear’

Conocemos como ‘abuchear’ a la acción de manifestar y reprobar de forma pública (normalmente en un auditorio o lugar público) la disconformidad hacia alguien o algo que no es de nuestro agrado (en una obra de teatro, concierto de música, a un político…). Ese abucheo suele ser en forma de silbidos, gritos, murmullos, siseos o cualquier onomatopeya.

Y es que curiosamente los términos abucheo/abuchear tienen una procedencia onomatopéyica y que nada tenía que ver en su origen con el mencionado acto de reprobación.

Para encontrar el origen etimológico debemos situarnos en los ambientes del mundo de la caza. Cuando un cazador estaba al acecho de una ave a la que quería dar caza emitía unos sonidos guturales (en forma de ‘uch, uch, uch’) conocidos como ‘huchear’ y que imitaban el canto de algunos pájaros.

Este ‘hucheo’ (que también servía para dar voces a los perros de caza en busca de sus presas) se convirtió en el vocablo abucheo, formado por el prefijo a- (utilizado para indicar proximidad o contigüidad y también como intensificador de un término/acto) y el mencionado ‘hucheo’ o ‘huchear’.

El murmullo generado al manifestar una reprobación hacia alguien o algo recordaba a la onomatopeya empleada por los cazadores, lo cual motivó que se denominara de ese modo al hecho de vociferar popular que muestra públicamente la desaprobación sobre una persona o acto.