Per què certs aperitius són "canapès"?

Cada dilluns a Migdia a COPE Catalunya i Andorra, Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres sobre curiositats "Ya está el listo que todo lo sabe" entre altres, ens fa una mica més savis en donar resposta a aquestes preguntes, enigmes o orígens etimològics de les paraules que utilitzem.

Alfred és una d'aquestes persones curioses que ha dedicat gairebé tota la seva vida a buscar resposta a les incògnites que s'anava plantejant. Algunes per un camí fàcil i altres no tant però totes han obtingut una resposta satisfactòria, interessant i curiosa que ha anat plasmant en tots i cadascun dels seus llibres.

Aquestes són les tres curiositats, molt nadalenques, escollides per avui:

-El curiós origen etimològic per a dir ‘canapè’ a uns certs aperitius

‘Canapè’ va arribar al castellà procedent del francès (escrit de la mateixa manera) i van ser els gals els qui els van donar tots aquests significats al vocable. Ells havien pres aquest terme del llatí tardà ‘canapeum’ i aquest del llatí clàssic ‘conopeu(m)’, el significat del qual era mosquitera.

-Sabies que el terme ‘forrellat’ no prové del verb ‘tancar’?

‘Tancar’ prové del llatí vulgar ‘serrés’ i aquest del llatí tardà ‘ser?re’, significant exactament el mateix que en castellà i sent utilitzat per a referir-se a l'acte de atrancar, ocloure o segellar alguna cosa perquè no quedi obert.

Per la seva part el terme ‘forrellat’ procedeix també del llatí, però en aquest cas del vocable ‘veruc?lum’ el qual significa ‘barra petita de ferro’, fent referència al passador d'aquest material que era col·locat en portes i finestres per a mantenir-les tancades.

-‘Tribu’, ‘tribunal’, ‘atribut’ i altres termes que provenen etimològicament del ‘tres’

Segons relaten els llibres d'Història, després de la fundació de Roma es va dividir a la ciutadania en tres grups, formant aquests el que es va conèixer com a ‘tribus’.

A partir d'aquí cada sub grup (comunitat, clan, família…) que va anar sorgint va continuar rebent la denominació de ‘tribu’.

Quan un d'això grups havia de ser representat (per exemple per un magistrat) triaven al ‘tribú’ (literalment ‘representant de la tribu’) i aquest exposava els seus arguments en una plataforma elevada des de la qual es dirigia a l'auditori i que rebia el nom de ‘tribuna’, col·locada en el lloc on es prenia decisions i que va acabar adquirint el nom de ‘tribunal’.

Escolta com l'Alfred López ho explica a l'àudio.