Quines espècies exòtiques ens envairan en els pròxims deu anys

Un equip científic procedent de 31 institucions de recerca coordinats per la Xarxa InvaNET ha identificat les 108 espècies exòtiques d'animals i plantes no establertes a l’Estat amb més risc d'envair els ecosistemes i tenir impacte ambiental en els propers deu anys.

En total, s’han avaluat 933 espècies seguint la metodologia d'escaneig d'horitzó, donant com a resultat una llista prioritzada de 108 espècies, 47 de les quals presenten un risc molt alt, i 61 mostren un risc alt d’envair els ecosistemes.

Moltes d'aquestes espècies tenen un gran historial invasor a tot el món i es troben a països propers. Són espècies com l'escarabat japonès Popillia japonica, el cuc nematode Radopholus similis o la planta marina Halophila stipulacea.

Tot i això, la majoria de les espècies identificades en aquest estudi (84,3 %) no estan incloses actualment al Catàleg Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasores.

Per tant, els autors de la investigació recomanen la realització d'una anàlisi de risc més detallada d'aquestes espècies i, si es confirma l'alt risc d'invasió, que s'incorporin al catàleg o al Llistat d'espècies al·lòctones susceptibles de competir amb les espècies silvestres autòctones, alterar-ne la puresa genètica o els equilibris ecològics.

La introducció d'espècies exòtiques invasores (EEI) és una de les causes principals de la pèrdua de biodiversitat a nivell global i provoca grans costos socioeconòmics, com ha destacat aquesta setmana l’IPBES.

Hi ha consens que prevenir-ne la introducció és, segons els estudis, l'eina més eficaç per controlar-ne l'expansió. L'escaneig d'horitzó (horizon scanning, en anglès) s'ha definit com “la cerca sistemàtica de possibles amenaces i oportunitats poc reconegudes actualment”.

En el context d'identificar possibles EEI futures, l'escaneig d'horitzó consisteix en obtenir una llista d'espècies potencials, valorar simplificadament els seus riscos i elaborar una llista ordenada per consens entre el grup d'especialistes que participin en l'escaneig.

A la feina d'InvaNET hi han participat 39 especialistes en diferents grups taxonòmics i ecosistemes, procedents de 31 universitats i centres de recerca espanyols. Els noms dels autors i les institucions participants es poden consultar a l'article https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2023.118696recentment publicat a la revista científica internacional Journal of Environmental Management.

Exemples de les espècies amb risc molt alt

- Tilàpia del Nil (Oreochromis niloticus). Peix cíclid autòcton del nord d'Àfrica i el sud-oest de l'Orient Mitjà, àmpliament usat en aqüicultura, introduït a més de 50 països i que afecta la qualitat de l'aigua i els ecosistemes

- Escarabat japonès (Popillia japonica). Escarabat autòcton del nord-oest d'Àsia, amb un gran historial invasor, present a diversos països europeus. És capaç de provocar importants danys sobretot per herbivoria a prats, boscos i plantacions agrícoles.

- Radopholus similis. Cuc nematode fitoparàsit que s'alimenta d'arrels i rizomes, causant la destrucció de la zona d'absorció. Actualment es troba present a nombrosos països de la Unió Europea (Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Holanda, Polònia i Eslovènia)

- Reynoutria × bohemica. Planta terrestre híbrida entre R. japonica i R. sachalinensis. De difícil control, pot ocupar una varietat considerable d'hàbitats. Actualment s'ha introduït als Estats Units i a diversos països europeus.

- Halophila stipulacea. Planta fanerògama marina tropical que va entrar a la Mediterrània a través del Canal de Suez. A causa de la seva àmplia tolerància ambiental ha aconseguit colonitzar el litoral de l'est i el centre del Mediterrani, arribant de moment fins a Sicília.