Respirar per la boca no és normal. Pot tenir conseqüències greus per a la nostra salut

Està clar que respirem tant pel nas com per la boca, però hi ha diferències notòries respecte a una o altra, ho sabies? De fet, la respiració nasal és molt més beneficiosa per a la salut que la respiració bucal. Parlarem amb l'Antoni Gómez, Vicepresident del Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya.

El més normal és respirar pel nas. Estem dissenyats fisiològicament per fer-ho d'aquesta manera el que passa és que, al cap i a la fi, és un hàbit i moltes persones que tenen respiració oral els hi pot passar desapercebut, poden passar anys i anys respirant per la boca quan hauria de ser pel nas.

Exacte, un esforç físic que requereixi més oxigenació i més aire. En condicions normals de repòs, dormint o durant tot el dia, el que hauríem de fer és respirar pel nas amb mascareta o sense.

Si, sobretot les que són FFP2 que fa aquesta sensació d'ofec i a vegades sembla que pel mínim exercici físic necessites una aportació extra, però la fisiologia de l'espècie humana ens diu que hem de respirar pel nas. Fent-ho així, l'aire s'escalfa i s'humiteja i fa de filtre de toxines, bacteris i virus.

Bàsicament, podríem tenir tres grups. La primera seria la deformació de la cara quan estem en edat infantil i en època de desenvolupament. Si fem aquesta respira sent correcte ens podríem trobar amb aquest problema i el motiu és perquè no es desenvolupa el creixement facial correctament i podem trobar casos amb la cara allargada i aplanada, el nas estret, la barbeta retreta, la presència d'ulleres, el paladar estret o apinyament dental. El segon grup serien les dificultats a l'hora de dormir com poden ser els roncs i si no oxigenem bé durant el dia, estarem molt més cansats, més irritables a causa de la somnolència. En tercer lloc, i per últim, podríem parlar dels

dentals, ja que ens entra aire fred, sec i brut i això provoca sequedat a la boca i menys quantitat de saliva, augmentaran els bacteris, gingivitis, risc de càries, mal alè i problemes de col·locació de les dents que requeriran tractament d'ortodòncia en un futur.