Saps d'on surt dir que una persona és una "pesetera"?

Cada dilluns a Migdia a COPE Catalunya i Andorra, Alfred López, divulgador científic i autor de la saga de llibres sobre curiositats "Ya está el listo que todo lo sabe" entre altres, ens fa una mica més savis en donar resposta a aquestes preguntes, enigmes o orígens etimològics de les paraules que utilitzem.

Alfred és una d'aquestes persones curioses que ha dedicat gairebé tota la seva vida a buscar resposta a les incògnites que s'anava plantejant. Algunes per un camí fàcil i altres no tant però totes han obtingut una resposta satisfactòria, interessant i curiosa que ha anat plasmant en tots i cadascun dels seus llibres.

Aquestes són les curiositats escollides per avui:

(ESCOLTA LES EXPLICACIONS DE L'ALFRED AQUÍ)

-El curiós i històric origen del terme ‘pesetero’

El fet de dir despectivament pesetero a algú prové dels últims anys de la ‘Primera Guerra Carlista’ (que es va desenvolupar entre 1833-1840).

Es van encunyar en 1836 unes noves monedes, el valor de les quals era de ’1 pesseta’.

El fet que rebessin aquesta gratificació en forma de pessetes va ser el que va donar origen a ser anomenats despectivament, des del bàndol contrari, peseteros.

-Què és el ‘ojo del boticario’?

Va sorgir la cèlebre expressió ‘Com a pedrada en ull d'apotecari’, la qual significava que alguna cosa havia ocorregut de manera molt oportuna. Es desconeix el perquè i com de va originar aquesta locució, encara que ja hi ha constància de la mateixa en el Diccionari d'Autoritats de 1726.

-D'on prové el terme ‘serendipia’?

El terme va sorgir arran de l'antiquíssim conte tradicional persa ‘Els tres prínceps de Serendia’, el qual feia referència a l'illa de Ceilan (actualment anomenada Sri Lanka), però la popularització del vocable la hi devem a l'escriptor anglès Horace Walpole, qui va utilitzar el terme ‘serendipity’ per a fer referència a una troballa fortuïta en el camp de la ciència.