La Sindica de Barcelona i el RACC presenten un informe sobre l'ús de la bicicleta a Barcelona

Avui a Migdia Cope Catalunya i Andorra parlem amb la Sindica de Barcelona sobre l'estudi que han fet conjuntament amb el RACC sobre la xarxa de mobilitat en bicicleta perr la ciutat de Barcelona. La mobilitat en bicicleta a la ciutat de Barcelona ha estat present des del naixement de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Transcorreguts quinze anys, i en el marc de la protecció dels drets de la ciutadania, es considera adient revisar, d’una banda, els diferents informes, decisions i documents emesos des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona amb l’objectiu d’observar-ne quin ha estat l’impacte d’aquests en els canvis de la mobilitat a la ciutat. En els darrers anys, des de l’Ajuntament s’ha treballat amb la voluntat de fomentar el canvi cap a una mobilitat urbana més sostenible, i s’ha ampliat considerablement la xarxa de carrils bici dins de la trama urbana de la ciutat. En consonància, s’ha produït un increment de persones usuàries, i la discontinuïtat de la xarxa ciclista ha portat a punts de conflicte entre ciclistes i la resta d’usuaris i usuàries, fet que, en alguns casos, ha derivat en problemes de seguretat viària i en una percepció d’inseguretat. És per aquest motiu que aquest estudi, més enllà de permetre extreure conclusions sobre l’impacte de la tasca de la Sindicatura, també ha de permetre analitzar en què s’ha avançat i què resta per fer per millorar la convivència i la seguretat. Amb aquesta finalitat ha estat necessari analitzar la xarxa d’itineraris pedalables implementada durant aquests anys a la ciutat, detectar la naturalesa dels conflictes que s’hi produeixen, així com conèixer la percepció per part de les altres persones usuàries de la via (principalment vianants i conductors i conductores). I també de qui va en bicicleta, ja que, més enllà de la voluntarietat o intencionalitat dels fets, cal veure si l’organització o disposició dels espais faciliten la circulació o, al contrari, donen lloc a possibles infraccions o conflictes entre persones usuàries, posant un èmfasi especial en les necessitats de les persones amb mobilitat reduïda, a fi de reconsiderar aquelles recomanacions ja efectuades en altres ocasions. 2. METODOLOGIA S’ha dut a terme un treball de recopilació i anàlisi de les decisions i recomanacions efectuades durant els quinze anys de la institució vinculades al tema d’estudi per tal d’analitzar l’evolució de les decisions de la Sindicatura i el seu impacte en la planificació de la mobilitat a la ciutat. 3 Amb la finalitat de tenir una visió àmplia i tan objectiva com sigui possible del fenomen, per contrastar-lo amb les recomanacions efectuades des de la Sindicatura, s’ha considerat adient disposar de dades empíriques que permetessin fer una anàlisi de la xarxa d’itineraris pedalables implementada a la ciutat i detectar la naturalesa dels conflictes que s’hi produeixen, així com la seva percepció, tant per part d’algunes persones usuàries de la via (principalment vianants i conductors i conductores), però també de qui va en bicicleta. Per a aquesta fase, es va encomanar al Mobility Institute RACC, en qualitat d’entitat externa, la realització d’un estudi1 sobre els conflictes de convivència a la via pública, derivats de la implantació de la xarxa de carrils bici a la ciutat de Barcelona. Aquest estudi s’ha centrat en quatre finalitats: 1. Detectar la naturalesa i incidència dels conflictes a la xarxa d’itineraris pedalables. 2. Analitzar els hàbits de la ciutadania –persones usuàries (ciclistes), vianants i altres persones conductores– en relació amb la xarxa pedalable de la ciutat. 3. Conèixer la percepció de la ciutadania en termes de seguretat i tranquil·litat, respecte dels usos de la xarxa pedalable. 4. Comparar el disseny del punt d’anàlisi amb les directrius de la mateixa Administració per al disseny de la infraestructura pedalable. Tot i que l’estudi se centra en una anàlisi qualitativa dels principals conflictes detectats a la ciutat, per a l’elaboració de la diagnosi s’ha procedit a fer una selecció de 10 punts de la xarxa pedalable que es consideren representatius de les diferents tipologies de via existents a la ciutat de Barcelona. La selecció està determinada per ser punts on es pogués observar la interacció de les persones usuàries amb els elements següents:  La situació del mobiliari urbà, com bancs per seure, contenidors, parcs infantils, etc.  La situació d’equipaments, com centres mèdics, escoles, etc.  Interaccions amb els accessos al transport públic, especialment passos de vianants, parades d’autobús i accessos al metro.